Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 27 de maig de 2010

Propietat commutativa del 5%

No fóra el mateix traure el 5% dels funcionaris que no pelen res? Tret de qüestions particulars que solament produeixen beneficis particulars?
No fóra millor declarar quants milers de funcionaris cobren per no pelar res, res de res?
La propietat commutativa, pel que fa al 5% dels sous dels mestres (els de la sanitat ja s’ho faran als seus propis blocs per defensar-se), es podria aplicar en aquest cas?
Els estudis també notifiquen que tenim l’escola que tenim, que hem d’invertir esforços, recursos, maneres i estils diferents, però comencem per retallar-los el 5%, que deu voler dir que ara l’objectiu ja no és posar l’escola a nivell europeu, ni destinar rescursos nous, sinó escapçar alguns dels drets guanyats amb dret i dedicació?
[Malauradament, ningú no recorda allò dels ordinadors a les aules. Almenys ningú no recorda on han anat a parar el 5% d’aquells ordinadors.]

El cinc per cent de reducció de l’economia en favor de l’escola, encara ens situarà per davall dels nivells europeus que ara atresorem… O això no té res a veure amb l’esforç que continuem demanant a l’escola perquè continue liderant la societat que volem?
En època de crisi, no és l’aposta per l’educació i el coneixement qui salva, segons els estudis i els especilistes, la situació del país?,
– Potser que la mesura no afectarà de manera inversament proporcional a allò que es pretén?

Els ministeris de Madrid i d’altres administraciosn autonòmiques (Extramadura, Andalucia, València… són plenes de funcionaris que es rasquen l’orella. Que es graten el nas, que desapareixen encara quan no es fan les dues (malgrat que han de ser fins a més tard), o que no han arribat quan ja depassa una hora que han de ser al lloc…
Compta o no, aquest decalaix del 5% com a mesura més equilibrada per reinventar una crisi que han provocat tot d’especuladors, adulats pels polítics que volien jugar a especuladors i a borsaires del luxe i la despesa supèrflua?
Si és l’escola, la sanitat i encara altres serveis principals els que han de pagar una part de la crisi, comencem de nou la casa per la teulada.

Qui és l’agraciat que va decidir que el pavellon espanyol de la Xina havia de costar cinquanta o setanta milions, com si realment fórem el país més ric del món? I encara si fórem el país més ric, per quins collons hauríem de gastar tants milions, en una edificació de falla efímera (sis mesos) en comptes de fer escoles, hospitals i altres serveis per a gent gran? I encara si nosaltres en tinguérem, de tot això, d’escoles, hospitals, i cases de vells a manta, per quins collons no hauríem de construir aquestes escoles a Angola, a Etiòpia o al Cabanyal, per comptes de tirar els diners per a focs d’artifici de putots i fumadors de coca?

I ara qui ens tornarà tots els diners gastats en expos, parcs, cotxes, pre-olimpíades o esdeveniments tant cars que solament que satisfan l’ego dels polítics i de les seues pròpies familietes?

El 5% de la despesa dels mestres d’escola, dels metges, i del personal sanitari i de protecció dels vells, no arriba a l’1% de la despesa supèrflua total d’un país durant un any. És més trist encara. En el pressupost total d’un país, hi ha més despesa supèrflua que no calculem, que ells no declaren. Si realment fórem austers, els responsables polítics, els partits, les administracions, l’estalvi ens convertiria automàtiacment en països rics. Però per ací, ells, no volen començar mai.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent