Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 17 de maig de 2010

Foc a Gàtova!

La frase és un clam, de per riure, evidentment, a partir d’aquella contalla del Pep Coll i un senyor rector que tenia antema contra un poble del Pirineu. Nosaltres vam adaptar la contalla a la vall Olocau-Marines-Gàtova després d’aquell devastador foc de 1992 que es va empassar mitja serra d’un colp: deu mil hectàrees no són cap broma, mamons.
Diumenge, el foc era més domèstic, més casolà, més de la producció a favor dels grans projectes que, de feinassa, els valencians sabem adobar contra vents i altres torbacions que avui m’estalvie. O no mes les estalvie: els polítics del PP, mamons de mena, i els polítics del PSOE, mamons de mena, voldrien fum i cendra d’aquesta gran construcció que és escola valenciana, però representa que som un dels moviments més vius i entusiastes no solament d’aquest país, sinó de tota Europa, i contra això ni els mamons no tenen maneres.
Ara, si el desgraciat de torn de la política ens resta als mestres el 5% de la quota de funcionaris que representem que fem cada dia a l’escola: algí li ho hauria de dir a l’home, amb la sanitat i l’educació teniu més consideració, o amb la cultura, se li va escapar a algú. De per riure!
Diumenge, mitja comarca érem a Gàtova, en aquelles placetes i carrers tan llaminers, petits, rurals, que no cabíem en un grapat de dues mans, tants milers. Entre el llavador, la font de tants canons, la serra, aquella pujada interminable fins al camp de futbol, on després ens costava tant d’arribar amb els xiquets i els carros i els cabassos, per tornar cap als pobles sans i estalvis i tant gojosos de la festa.
Plat a banda són aquesta gent de la Coordinadora del Camp de Túria, no vos penseu que en són tants, però són herois, i amb aquesta pasta poden amb qualsevol cosa, fins i tot tirar endavant un programa d’activitats de més de quinze dies, en un poble sense ajuts, sense recursos, que ells sabran com han arribat al final, vius i joiosos per la feina feta.
Ahir Gàtova, les oliveres ufanoses, l’exposició dels moriscos, i encara els nous projectes que el mestre Ferran ja va adobant-nos (el 2011 farà 400 anys del Repoblament), ens alliçonava a favor de l’escola, de la llengua, del coratge d’aquell diumenge que vam descobrir el foc, com aquells homes: foc a Gàtova! Vítol!

*Yes we can: si aquests d’escola valenciana porten la llengua enllà dels límits naturals, que no podrem arribar a fer, amb cent anys de vida! Vítol!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent