Ulisses20

Em van convidar a parlar-los de la lectura, de llibres, perquè volien ressaltar allò del 23 d’abril, que són dones progressites, un grapat de més de cent, segons que m’assegura Marisa, la presidenta. Però aquell dia tan assenyalat el saló era ocupat, així que quedàrem que l’acte seria uns dies després. No n’havia parlat encara, perquè tampoc no sabia com explicar què havia passat, amb aquella conferència-resum. Havien convidat més persones a parlar i allò potser que es feia massa llarg i també era massa tard, per explicar tot el que els havia preparat, que ho havia elaborat de valent. Així que vaig fer un resum i vaig rebre un ram de flors per això. Com vols que et presente?, em va demanar Marisa… Digués que ton pare havia sigut el meu mestre, de xiquet, però no ho va dir. Amb això ja n’hagués tingut prou. I després amb uns versos de Miguel Hernàndez que elles havien preparat, emotius, tan ben llegits i expressats, neguitoses, si voleu, però que em va semblar que ho feien amb l’estima que mereixien aquells versos del poeta assassinat pels feixistes. També van llegir un  conte de Delibes, un text breu que el protagonista declara que vol ser de poble, un text que em recordava Carles Salvador a Benassal, un mestre i un poeta que també es declarava de poble. M’havien convidat a parlar de llibres i de la lectura al poble, breument, i vaig començar per dir que jo també volia ser del poble, de poble, vaig començar amb aquell text que jo considere fantàstic, un protagonista que baixa de les portes del cel, de Portaceli, amb una Harley (totes les dones progressites van endevinar de seguida que parlava d’una moto) i vaig llegir apassionadament com aquell protagonista es feia unes sopes en un tassó de llet blanca, com desdejunàvem els xiquets antics, al poble. I com aquell protagonista, don Salvador, justament quan eixia de la cartoixa, es topà amb aquell autobús d’ànimes jubiloses, amb xandall i un esperit esportista de voler pujar al cel, des del Purgatori. El text és de JF Mira, Purgatori, que un premi Sant Jordi que passa per Bétera bé mereixia d’obrir una conversa sobre la lectura amb les dones progressistes. A Bétera, a tocar del cel.