2010 – 1707

25 d’abril de 2010. Dissabte vam baixar a València a reivindicar-nos. La identitat, entre més arguments. Vaig fer alguns apunts del que demanava la gent per barris. A les manifestacions, com als pobles i les ciutats, les demandes van per barris. Cadascú vol tenir el seu nom, la seua consigna, la seua bandera penjada al cap de carrer.

Ja n’hi ha prou era el lema principal que ens havia convocat: no és una frase creativa, ni constructiva ni encaminada cap a res de productiu. ‘Prou’ és el límit, la negació… De resultes que alguna cosa molt exegerada no va gaire bé, per als valencians. La corrupció, la destrucció, la despesa supèrflua, la manca de serveis de qualitat (educació, sanitat, cultura, política), la desviació de capital a profits particulars, la mesquinesa, la falta d’humilitat dels polítics… N’hi ha tantes coses sobre les quals cal dir prou, que el lema que ens convocava no era creatiu, però era necessari.

Salvem el Cabanyal. Pel Xuquer viu. Fora el malgovern. Ja n’hi ha prou de suportar espanya. Pels drets nacionals i socials. Pelnostre valencià, el català de tots. Contra la crisi, autodeterminació. No a méscorrupció. Més teatre, més cultura, més treball. Unitat i lluita. PP­­ igual a lladresi inútils. Independència amb tu. Els joves valencians som el futur dels Països catalans. Llengua, territori i país, des de la Universitat fem país…

Com cada any, uns quants milers de persones vam desafiar un dia esplèndid de camp i de platja, per clamar a la ciutat Ja n’hi ha prou. Sort de les bandes de música, la que obria el cap de manifestació, i les altres, tabals i dolçaines, batucades, fins i tot aquella de Vila-real d’un Sant Crist gloriós… Ni érem tots, ni érem pocs.

Érem sobretot la gent dels pobles, del país. No sé quants milers eren de la ciutat, perquè és difícil de destriar però, de fet, és justament ací on cal fer més forat. Ara, hi ha una divisió social, per barris, en els mateixos barris, que no decanta un canvi alentador en un futur.

De fet, si després de tanta corrupció, depotisme, xuleria, mal govern i despropòsitdels PP, governen amb aquella paciència i permissivitat ciutadana, als valencians, a uns quants milers encara ens quedarà molta feina a fer, i molts dissabtes de sol per baixar al clam de la ciutat. Bé, ja ho sabem. No ens arruga ni l’obligació ni el compromís; i un altre cap de setmana que no baixarem a Ikea.

A la nit vam acabar amb diversos concerts, nosaltres vam triar el concert d’Agullent. La banda FolcSona va interpretar un cant de Maulets ben especial, a favor del 25 d’abril, entre més cançons d’un repertori que ja ompli de sobres un concert lúdic, distés, divertit i ballador. Aquests joves entre 10 i 18 anys, són una realitat que només espera que algú els faça rodar fent país amb la música.

Ja n’hi ha prou, però sense deixar de treballar, d’organitzar, de comprometre’ns amb la música, amb les dates cabdals per als valencians, amb moments que paguen la pena i fan més passador el nostre viure. Malgrat el mal govern, la deslleialtat dels nostres propis ajuntaments en favor de la cultura,de la política d’honradesa, cal continuar treballant, organitzant-nos, cada diaa favor d’aquelles frases que dissabte uns milers de persones mostraven a València. 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *