Ulisses20

El concert avui commemoratiu del 25 d’abril, també lligat a Sant Jordi i els llibres, ha acabat amb una sorpresa per engrandir l’esperit i l’emoció: els últims romàntics amb una part del cor Amalthea han oferit una versió especial i emotiva de Grandola Vila Morena que, com explicava un dels músics, també era un cant a favor de les revolucions diferents. Ves que a València ens caldria també un entusiasme com hem viscut aquesta nit a Benaguasil, contra els dictadors i politicastres que tenen segrestada la ciutat i la seua voluntat.
David Gàlvez, director del cor, es mostrava content i feliç d’haver pogut oferir-nos el concert en una data tan assenyalada, deixeble de Matilde Salvador, no s’ha estat d’interpretar Convocatòria, un cant d’assalt a l’avorriment i la rutina dels jorns, a la concentració entusiasta pel cant. Enmig d’una de les peces, els romàntics també han narrat aquella breu història d’un lleó, Història ciutadana, en homentage a Jaume Vidal Alcover, que va escriure un altre gran, Vicent Andrés Estellés. Quina llàstima que la banda Primitiva de Llíria desestimés de tocar plegats, amb el cor, perquè la festa hagués sigut extraordinàriament lluïda.
Però els valencians, malgrat això d’ahir a València, o justament per això d’ahir a València, no som una terra de fraternitat, malgrat que Amalthea, en paraules de Matlde Salvador, ho cantava: canteu, germans!
De nou l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, malgrat la deslleialtat d’alguns ajuntaments que ens la tenen jurada, continua treballant amb sentit comú, cada dia a favor d’aquelles frases que ahir uns milers de valencians passejaven per València. Per València, germans.