No abuseu dels innocents del PP

N’hi ha una sentència que protegeix el Cabanyal, però avui mateix l’Ajuntament ha ordenat de carregar-se una de les cases protegides. L’han deixada feta una runa, però no ha passat res, res de res. Rita i el PP, segons que diuen, són per damunt la llei, i fan i desfan a l’entoix dels seus interessos particulars.

Matas és enmig d’un embolic de milions d’euros, de viure per damunt les possibilitats legals, de tenir propietats que li han plogut del cel. Matas és un polític de primera fila, que ha viscut com a amo de les Illes. No és sorprenent que també siga ambaixador dels valencians, per voluntat del PP de Camps i de Rita. De fet, no volen traure-li el poder de ser ambaixador, mentre la setència no l’inculpe: però si l’inculpa, això no esguitarà també els del PP valencià, de rebot? Si la complicitat d’un imputat, es converetix en complicitat d’un culpable de lladrocini, no haurien d’anar a presó també els del PP valencià? Per desvergonyits, per xulos, per fatxendes…

Els bisbes abusen sexualment dels xiquets. No són tots els bisbes. No, però n’hi ha un grapat de bisbes embolicats, directa o indirectament, culpables o encobridors culpables igualment. N’hi ha retors, seminaristes, cardenals, fins i tot n’hi ha papes que són sota sospita d’haver silenciat els abusos, d’haver-los exculpat. El PP valencià també exculpa els bisbes, els abusos, els retorots violadors, així van les coses en la casa terrenal del PP valencià. Com més complicitat i més pocavergonyes, més el PP valencià defensa els seus escolanets de l’abús.

Tota aquesta lliçó de valors no l’han ordida en quatre dies, els post-falangistes del PP. Ja fa anys que ho van avisar, que eren en política per fer-se rics, per omplir-se les butxaques. Ho va dir Zaplana que va arribar on va arribar, i ho va dir el peix d’en Sanz. Ara aquest peixot ha estat acusat d’abusador, de violador i no sé quantes coses més. No passa res, els del PP trauen el crist gros, l’espasa, la capa i el sentit religiós més profund. Perdonat.

Perdonats tots els pecadors valencians, malgrat tants crims: Camps, Rita, Fabra, Sanz, Zaplana, i tota la còrrua de centenars d’imputats i sospitosos… Sort que som en dijous de passió. Que el calvari acull el peregrinatge de tans indefensos i pobrissons d’homes i dones del PP, culpables impossibles, però innocents als ulls del seu Déu, l’únic i poderós: els diners, el poder i la mare que els va parir.

Home, això no és democràcia. Això és un paper de fumar, que te’l passes pel forat del serengue i se’t queda enrolladet que te’l podries fumar si volgueres. I diumenge Encontre. Quin remei, i quina pena. I quin puret.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *