Ulisses20

De cap a l’infern, aquells del rosari i missa diària, i militants d’aquella secta de corruptes, d’imputació i malversació, còmplices de jutges, d’una democràcia que desfan a la mesura dels vestits que es posen i es regalen, i paguem els innocents i els sants.

Aquest Cupons per anar a l’infern és de mestre, de crac que em diu la dona i m’exigeix d’escoltar-li’l en veu alta mentre faig el sopar i la carn se’m crema, com ja se m’havia cremat la paella, quina fumerada, amb la introducció d’aquell parit que baixa la finestreta del vidre i et demana un numeret. És bo i molt bo, i és un goig tenir aquest home que ens escriu un bloc i els Mails Obets, perquè els valencians anem fent un tou de bona molla, ací i enllà, malgrat les circumstàncies, els polítics, les lleis, les dependències… Aquests de l’Olleria i de la Vall, què voleu, són capaços d’ordir un Congrés i capaços de carregar l’Atzeneta que es planten en un grapat a Benaguasil, a Llíria, a Barcelona si fa el cas, a Perpinyà, on calga, són capaços del sarau i d’amotinar una gernació a favor del país. Què no seríem capaços de fer, uns quants valencians, si teníem una paetita infrastructura i un calaix a favor, com els altres tenen tots els calaixos al seu favor, els públics, els particulars, els declarats, els negres, tot de calaixos plens a favor d’ells i en contra del benefici públic.

Aquell desgraciat de la finestreta no en té la culpa, però ves que igual apunta on acabarem molts valencians, amb aquests fills de puta de polítics, abans no caiguem de cap a l’infern. No m’estranyaria que acabaren pagant-se la butla, tants refillets.