Sedesa, segasta, seroba!

Entre a la sala de Plens del Castell de Bétera on es fa la presentació de Compromís a Bétera. Ja han començat, però supose que m’he equivocat, perquè el discurs, en aquell moment, és en castellà. Me’n vaig, trobe de nou la gent que acaba d’eixir de la presentació de l’exposició ‘Moriscos’ a l’Ajuntament Vell. Tornem al castell, però ens esperem a la porta, fins que no comença Mònica. En realitat vull escoltar-la, per veure si el discurs fluïd no és una casualitat. Quan veig que han acabat la resta d’oradors, i sent que ella comença, torne a entrar a la sala de Plens. Té la veu trencada, cansada, presa; ella demana disculpes, però acaba per articular un discurs emotiu, contundent, menys afectat que les intervencions allà on es guanya l’arròs, on posa contra les cordes tot aquella tropa de lladres, mentiders, galifardeus de la política.
Aquesta dona és bona, li agrada el que fa, ho gaudeix, i ens fa gaudir, de nou, amb la política. Té les idees clares, i defensa els ciutadans. Sort d’això del Compromís, i encara fóra millor si aglutinés més idees i més corrents encara, l’independentisme per exemple, perquè Mònica podria ser ben bé la nostra oradora màxima, i no en doldria gens ni miqueta defensar-la i apostar-ne fermamament pel seu treball i la seua oratòria.
És clara, és transparent, i ara mateix la veu dels valencians a favor dels valencians mateix, a les Corts, al carrer, als pobles, en aquest compromís ferm per la política a favor d’homes i dones. Com unes noces, enmig de la primavera, celebrem una aposta valenta a favor de la política, de la transparència, de denunciar com de prima i malaltissa és la democràcia actual al país, en mans d’aquella majoria de corruptes, imputats i neofranquistes. Pel que fa a les propostes del Psoe, Mònica també és molt clara. M’ho confirma també una nova que m’acaben de passar fa un parell d’hores: l’expulsió dels membres més progressites del PSOE local de Bétera, segons ordres de València, malgrat que tenien més del vuitanta per cent del suport dels militants locals. València es carrega de nou l’alternativa. Xitxarel·los.
Hem de creure, que diu Mònica, cada dia ho diu des d’aquell balconet de les Corts, una veu tan incòmoda com eficaç: hem de creure en el somni, en la possibilitat que la democràcia torne a les institucions, que s’escampe una mínima dignitat política, que obligue, moralment i ètica, per convertir la política en el bé comú, i no en el profit particular d’unes poques famílies: a favor de construir la felicitat de cada dia, des del treball, des del compromís, des de l’escola.
No es quedarà a sopar, però aposta per una futura alcaldesa, ara que la primavera s’escampa ufana, en panells del Corte Ingles i altres centres subcomercials.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *