La sospita contra la confiança

El discurs de l’Abat de Montserrat a València, en l’homenatge a Bausset, va ser clar i contundent. Un sermó, com va qualificar l’Honorable Pujol, lluït, que despullava la societat actual, i mostrava uns fonaments de vergonya que superen qualsevol ficció.
ës un horror pensar que construïm una societat en base a la sospita, per canvi de fer-ho sobre la confiança. Ara, el percal és el que és, i no ens estranyem que la desconfiança guanye tants adeptes cada dia…

Això de Palma fa feredat, el Palma Arena i el senyor Matas; la Munar i Unió Mallorquina, Unió Mallorquina que vol proposar una moció; el Millet i el Palau de la música, el PSC i la Mònica, Tv3 i els valencians, els valencians i el cas Gúrtel, els jutges de Madrid i el cas Gúrtel, Gürtel i les escoltes telefòniques, els bombers i ETA, Sarkozy i els bombers catalans, Garzon i Botín, les fosses i Garzón, Garzón i els independentistes catalans tancats el 1992, Canellas i Matas, Matas i Camps, Camps i Fabra, Rita i Rita, Rita i Camps, Serafín i Castellano, el papa i el bisbe irlandés, el papa i els abusos sexuals, els xiquets abusats i els bisbes i els rectors exculpats, els jutges amics i els polítics amics, Zp i l’estatut, l’IVA i ZP… I Putin i Berlusconi… Qui ens queda?

Tota aqueixa caterva de lladres, amb les seues corresponents famílies que se n’han beneficiat, ja poden
podrir-se a l’infern, que podríem llançar-los en un pou i que tots els habitants del poble i dels pobles de la comarca, cagaren quan tingueren ganes de cagar, en el forat d’aquell pou, que naaren vaques i  bous a pondre’ls les boïnes, i haques i ases els bonyigos, nosaltres els cagallons i, elles, les cagarrites més polides, i els cobrira un toll de tanta feredat com ens han provocat. Tireu-hi també les empreses que es renten les mans pel caos d’insfrastructures, les elèctriques, Renfe, Ibèria… Cagueu-los damunt fins que els pese tant la molla de la caguera que no puguen sortir cap d’ells, ni vius ni morts, i en tot cas, si molt pequem i ens passa per davall cama de fer-ho, ja ens trobarem tots a l’infern, però que ells vagen anant fent el camí, i malparit l’últim que es dutxe.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “La sospita contra la confiança

  1. Calma mestre,relaxa´t que aixó no és bo per la salut.És una putada,anem cercant espais,altres mons,on no capiga aquesta gentola i fins i tot ens acompanyaran a l´infern (segons la santa madre iglesia) per fer maldats.
    I el que més dol és que fins i tot dins del pou de l´infern els tindrem a sobre
    per què segons deia “El Mut” (un anarquista anònim que va estar amb Ulisses, amb Basset, amunt i aball pel Front d´Aragó,a Nicaragua,a les taquilles del cinema Martí a Bétera):
     ” El estado – y la chusma que va con él- no se hunde por que la mierda flot@”
                    ¡¡ Salut i força al canut!!

    P.D. : la vida i obra del “Mut” ho he llegit al “MUY INTERESANTE”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *