Prendre la paraula

jordimartifont

14 de desembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Dalt del balcó

Un poema que vaig presentar a la Nit de la Poesia de Tarragona de fa anys.

Dalt del Balcó,

miren badocs.

Dalt del Balcó,

passen els cotxes

-darrer model?

i prestacions…

Vés que vomito!

Dalt del balcó,

llueixen joies.

Dalt del Balcó

somien ser

més res que els altres

i guanyar molt…

Dalt del Balcó,

passa la vida,

hi ha un suïcida

que tot s?ho mira,

i fagocita

tota la guita,

primer vomita…

Ja s?ha tirat!

            -Estava boig!

            -O bé malalt.

            -Tot ho tenia…

            -I un bon treball

            -Ja ve la urbana!

            -I una ambulància.

I mentre parlen

i rumoregen,

els benpensants.

Sempre t?oblides

tu que aquests dies,

a poc a poc,

et van passant.

 

Si no corres

i t’hi agafes,

la rebregues,

i te la menges

per fer-la teva,

per ella sola

no val ni res.

 

Dalt del Balcó,

miren badocs.

Dalt del Balcó,

passen els cotxes

-darrer model?

i prestacions…

Vés que vomito!

Dalt del balcó,

llueixen joies.

Dalt del Balcó

somien ser

més res que els altres

i guanyar molt…

 

Res no es pot tindre

dalt del Balcó,

res de valor

que els seus diners

puguin comprar.

 

Dalt del Balcó

Hi ha un suïcida,

ja s’ha tirat.

I ja en van dos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!