Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La Gira 2010 i Obrint Pas

Anit començà la Gira 2010 a Burjassot, amb el retorn als escenaris d’Obrint Pas -llaor!- i una actuació extraordinària de 121DB, el rock independent de molta qualitat. La Gira és una aposta decidida per la música i els grups valencians que Escola Valenciana va iniciar fa cinc anys, entre més projectes que la Federació més ferma d’aquest país va consolidant amb pas segur. La Gira oferirà al llarg del país un dels productes més acurats i prometedors dels valencians: música i compromís, un centenar d’actuacions, que també cobreixen el buit d’ajuntaments i Generalitat, que fa anys van decidir de prohibir que els valencians tinguérem veu i música. Impossible, doncs. Amb escola valenciana han pegat en ferro, i el discurs de Diego Gómez, amb la veu sempre trencada, ja va escalfar un ambient que es lliurava fidel al plat fort de la nit, de la festa fallera a València i els poble de l’Horta.

L’auditori de Burjassot, amb una carpa immensa, va aplegar més de tres mil persones convençudes d’una de les millors coses que ens han passat als valencians en els darrers quinze anys: Obrint Pas.
Obrint Pas no solament són el grup de referència entre els joves, són la veu i l’entusiasme per la festa, pel moviment, pel compromís, per la lluita, per l’escola… amb el permís de la Gossa i un centenar de grups més, són el motor més enllà de la música mateix. Anit van tornar després d’un temps de descans i de preparació de nous projectes: i tenien ganes de rompre, de passar-ho bé, de compartir la nit entre els amics, el públic i altres músics: els Soul Atac, Orxata, Pep Gimeno, Carlos Belda, els dolçainers d’Ontinyet, i una colla de percussionistes ara tan de moda, una batucada. Així que tant d’entusiasme els excusa el so i alguns detalls d’afinament, perquè anit calia la força i l’empenta dels Obrint, això i un púbic jove que també tenia ganes de cantar i passar-ho d’envergaura.

L’escola, la música, els joves…, el futur del país també era a Burjassot, amb tants de missatges i discursos com Diego, Xavi, i els dos Miquels ens van anar deixant, mentre els joves cantaven cadascuna de les cançons, amb l’entusiasme que els valencians posen, quan el goig per la festa, pel país i una mínima llibertat ens ho permet, ho converteix tot plegat en un espectacle especial. Traca inclosa.
[+ més]



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent