No és cap metàfora. Quan t’expliquen amb cara de normalitat que tens el còccix trencat -i desplaça’t-, el sentit de les frases canvia i les metàfores deixen de ser figures retòriques. Partir-se el cul ja no és morir-se de riure, sinó seure en flotador. Les infiltracions ja no són coses de futbolistes multimilionaris. Anar de cul et fa anar a nedar a la piscina i ser un cul de mal seient no és una frase feta, sinó una frase feta realitat. El cul d’en Jaumet ja no et cau bé, i et preocupa més el cul de la senyora osteòpata. Et parlen del còccix i esbrines que aquest et dóna pel cul perquè fa vuit anys que seus malament i l’esquena et fa crec (“és el cop, nena, és normal que et faci mal”). I si el cul sempre ha estat important en l’univers poc-modern (va de cul-s, recordeu?), ara ho és més.
I escoltes a l’Oliver, i sona diferent… Perquè t’acaricia.
[era indispensable, em sap greu]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ostres. entenc que fos indispensable. ho entenc.
Tots estem patidors, eh! 😉
A recuperar-se! i a arreglar-se lo còccix!