Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

17 de juliol de 2008
4 comentaris

Ull! -eres de pasta

[Ulleres de pasta] Un nom molt-modern per una realitat poc-moderna; la dels miops.
Sí, és molt-modern dur ulleres de pasta. No, no mola liar-la per culpa de les ulleres. Perquè si dueu ulleres m’entendreu….
M’entendreu quan us expliqui que m’emprenyo –i també ric una mica, eh?– cada cop que…

… em foto dins la dutxa amb ulleres. Allò que de cop comences a notar que la cosa s’entela i no tens neteja-parabrises. Vaja, què t’has fotut amb presses –i son– dins de la dutxa i t’has oblidat de treurete-les. Fantàstic.

… no les trobes (i les duus posades). Sí, això també pot passar.

… no les trobes, no les duus posades. No les veus, no són a la tauleta de nit, i a més a més no les pots trobar perquè, òbviament… NO T’HI VEUS! Quina punyetera gràcia…

…. estàs mig endormiscat al sofà, vas caient, vas quedante adormit i… acabes fent la migdiada amb ulleres (factor que comportar despertar-se i trobar-les torçades –en el millor dels casos–).

[i ara, un ESPECIAL: les més mítiques de l’estiu]
… et poses a la dutxa de la piscina amb ulleres, o estàs apunt de llençar-te de cap i te n’adones que les portes, o et fots dins del mar amb elles i un cop a dins et fa mandra sortir a deixar-les a la tovallola (i per tan, continues nadant, com aquells xulins que ho fan amb ulleres de sol, amb el cap ben alt perquè no es produeixi cap desgràcia).
… no veus res sota de l’aigua
… et treus les urelles, et passes una bona estona al mar i, al sortir, no trobes la punyetera tovallola i has de passejar-te platja amunt i platja avall per mirar de (re-)trobar les pertinences i els amics/coneguts.

Sí, és el que s’ha de patir per poder dur ulleres de pasta. Ull! -eres de pasta, vaja, que vigilis no et quedis de pasta….

  1. o en el moment àlgid del concert d’Obrint Pas les veus marxar volant i després ni trobes els amics, ni saps si el que col·labora en la cançó és Muguruza o Tom Waits, etc.

  2. Aquesta reflexió em sona, tot i que preferia el primer cop que la vaig sentir, doncs estàvem fent-nos una “chapusón”!!!

    Jo com a filla de miops pateixo la perdua de les ulleres per casa a les 7 del matí, tota una aventura!!!

  3. … et surt una ferideta al nas perquè les patilles no aguanten prou i et sua el nas i se’t va encetant… XD

    o…
    et pica l’ull, vas a gratar-te’l i et trobes amb el vidre de les ulleres a mig camí…

    tot i que jo, soc encara menys moderna que tu i no porto ulleres de pasta… :S

    apa, salut!

  4. ¿Y qué me dices del manos ocupadas (por cajas de dos mudanzas, por ejemplo) sudor y gafas bajando sigilosamente hasta que llegan a la punta de la nariz y tienes que subir barbilla para evitar la caída inminente que acaba por producirse?

    Por no hablar de ir a una discoteca, pub, etc y al entrar una ola de calor empaña tus gafas confundiéndote con steve urkel o nuestra querida niña de shrek?

    Porque me da escalofríos juntar aguja y córnea en una misma frase, porque si no…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!