Ulisses20

Era una de les possibilitats. La pitjor. Malgrat que el terme pitjor siga elàstic, els valencians som capaços d’estirar-lo fins a límits insospitats. Pitjors. És el que ha passat avui amb les eleccions a Rector de la Universitat de València. Ni Antoni Furió ni Vicent Soler no seran en la lluita, en la segona tanda per redreçar la Universitat. Cap dels dos no hi serà, finalment, rector enguany. El vot dividit del valencianisme no ha passat la barrera. Els altres candidats, la dreta i l’altra dreta, han pogut més que el vot dividit. Algú els ho va dir a Castelló, com no guanyeu cap dels dos, com no guanyeu… 
No hi podem fer res. Ja no. Esperar quatre anys més d’Universitat erràtica, sense identitat, sense llengua, entre més coses que ens podem perdre. Més que no bonegar-los, era una campanya de dos adversaris que haguessen pogut anar-hi plegats, caldrà felicitar-los l’esforç i i el valor de voler ser-hi. Però com en tantes coses, i ja voldríem equivocar-nos en un primer anàlisi, els valencians tornem a perdre. I ja hem perdut el compte de quantes vegades. I quants trens. Res, que demà és un altre dia i tornem a posar-nos en marxa a treballar, que n’hi ha feina i Bausset, per servir a vosté a i a la pàtria, ja ens ho alliçona. A Vicent i Antoni, molts ànims i per molts anys que vulguen fer l’esforç.