Equidistàncies
La nota oficial de l’agència governamental Sana compta sorprenentment encara amb suficient credibilitat com per establir una línia d’equidistància en les informacions difoses. Un punt intermig per establir dos extrems on fixant una posició al centre es pot obtenir al veritat: entre un atemptat dels rebels i l’atac aeri del govern, busca qui t’ha pegat.
Xina, Venezuela i l’ONU s’afegeixen a la condemna recurrent a la massacre. Mentre l’organisme internacional de conciliació recorda que “atacar deliberadament els blancs civils constitueix un crim de guerra”. Bo saber-ho.
Les versions contradictòries poden donar satisfacció a totes les opinions hagudes i per haver sobre la guerra. I així, recordem que Andreas Baader i Ulrique Meinhoff es van suïcidar a la presó, el bombardeig de Gernika va ser provocat pels rojos i “las plañideras de Valencia”, els comunistes van cremar el Reichtag, ETA es troba darrera l’11M i Saddam Hussein col·leccionava armes de destrucció massiva.
I s’estableix una equidistància perillosa i perversa que fixa bàndols terribles enfrontats, i on dimiteix la recerca de la veritat, deixant que siguin cancelleries des de Washington o Caracas els qui posin l’opinió sobre fets. I així, cadascú tria la seva veritat i versió a gust del consumidor, un buffet lliure de l’asseveració. La versió periodística del “senyora, aquests són els meus principis, si no li agrada tinc uns altres” que cantarejava el germà gran dels Marx té una deriva informativa: “senyora, això és el què passà, però si no li agrada…”
Nota: Per si de cas, un estudiant enregistrà els efectes de la primera explosió sobre la facultat de Belles Arts. Minuts després, es produeix el segon impacte.