La vida cooperativa

Porte tres dies d’assemblees cooperatives (en realitat, avui serà el tercer), de les quals participe de manera diferent, per intensitat i implicació. El món cooperatiu encara té un què de dignitat, de treball en equip, de responsabilitat compartida. I ves que a València venim de tradició i d’ofici. El primer dia va ser lleugeret, perquè hi vaig fer d’oient, de soci des de la barrera, amb l’ànima entre els amics que porten tanta feinada des de la Federació de cooperatives d’ensenyament valencianes, una feina voluntària, pel compromís del treball, que algú ha de fer per tirar del carro i obrir camí. Ahir mateix vam fer la nostra assemblea grossa, a l’escola, després d’un jorn llarg i complicat, i tret de les dificultats normals d’una empresa petita en un món en crisi, però convençuda del seu paper cabdal, la cosa va anar notablement bé. Home, sempre n’hi ha detalls a corregir, fins i tot a preparar millor des de la pròpia gestió, però no ens volem queixar. Podem sentir-nos satisfets dels equips i de tant d’esforç col·lectiu. Avui seré en l’assemblea d’AKOE, un grup cooperatiu format per nou cooperatives d’ensenyament preocupades per millorar cada dia, per incorporar a l’educació tot de debats, de sentit, de reptes a superar amb l’alumnat i les famílies. Encara som en un procés de naixement, ben bé que tenim cinc anys i superem la fase d’escoleta infantil, però bufa si tenim camí fet i horitzó per llarg. Tant de món cooperatiu m’havia impossibilitat d’escriure, així que abans de començar el jorn, el jorn de la batalla, ho avise. Quan ho valencianitzem tot plegat, la potència cooperativa serà imparable. Impagable.

Un pensament a “La vida cooperativa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *