Un escenari lliure a Llíria (2)

‘I serà un mes que durarà anys’… Anit hi havia bons ingredients al Casal Jaume I de Llíria per fer xerinola, així que vam parlar d’eleccions: Antoni Furió es presenta com un candidat amb moltes possibilitats, a favor de la Universitat, la dels valencians, naturalment. Hi havia un home a Llíria que ho deia claret: Furió possiblement és dels pocs homes a València que es creu encara la Institució, poca broma, davant el que poden dir els altres candidats: a més, es creu l’escola bàsica, en majúscules, i el treball que fan els mestres.
Però anit hi havia més sorpreses a Llíria, com ara la nova que anunciarà Xavi Sarrià aquesta setmana: el nou concert d’Obrint Pas a València, d’ací uns dies. On i quan ja ho diran ells aquesta setmana. Però serà una ocasió per veure com torna de fort, el grup referència del país. Amb el Sime canvie dues impressions ràpides, perquè jo tinc convidats a casa i no podem fer-nos-en una plegats, així que convenim que parlarem bé, del Cesc i d’uns joves tan entusiastes (trobe que han de treballar les maneres del discurs, si volen arribar sense fer-nos patir). M’emporte dos CDs del Cesc, l’un li’l regale a Toni mitja hora després a casa, que el necessitarà, que ell va preparant l’encontre del 20 de febrer al Castell de Bétera, on hi haurà la primera reunió formal per fer nàixer un Ateneu Cultural, de Compromís. Avui, un projecte d’aqueixa envergadura, sembla una obra d’herois, però probable i possible, si n’hi ha ganes i esma per tirar endavant el país, i el poble. Home, viure constantment a l’ombra cultural i social del PP ja demana de respirar a base de quotes i iniciatives independents. Que la força que transpua el Freixas els il·lumine el camí, o ens il·lumine plegats contra l’avorriment i el desfici.

Un pensament a “Un escenari lliure a Llíria (2)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.