Moriscos, mestres i músics

Ja sóc a casa, de nou. Passa de mitjanit, i faig recompte de l’última part del jorn: a Vilamarxant, la Coordinadora ple Valencià i l’Associació 9 d’octubre, juntament amb el casal Jaume I havien ordit la presentació de l’exposició sobre els moriscos. El mestre Ferran Zurriaga ha fet els honors i ha anat descabdellant per què havíem de posar fil a l’agulla sobre l’homenatge a aquella gent, contra el greuge que va significar l’expulsió. Ferran ha anat explicant-nos tot de petites històries que expliquen què va passar, com eren, com vivien, centenars de famílies que vam expulsar per decret, una de les primeres neteges ètniques a Europa. Fins i tot en això hem sigut líders, que en poqueta cosa més. Petits detalls de Bétera, d’Olocau, de Benaguasil, sobre la terra, les hortetes, les gerres i els cossis, els llibrells, la toponímia, les eines bàsiques per treballar al camp… Avui mateix havia passat per arxiu del regne i havia trobat un document sobre una família que havia hagut d’abandonar la casa a Vilamarxant, què s’hi havien trobat, els nous amos? Tot d’estris humils, sens dubte, que encara es queixaven si aquells havien trencat o fet miquetes les gerres… Escoltar aquest home és obrir la capsa d’esca i anar donant-li fil a l’estel.

Hem sopat entre amics, barat, lleuger i bo, i després encara hem sigut al concert d’Arthur Caravan, una banda de joves d’Alcoi, guanyadors d’un premi Ovidi, que, algú ens havia avisat, solament que farien un acústic, però de poc no venen els de Benaguasil perquè baixàrem el volum de l’àudio. Són joves, són bons, però nosaltres, un divendres que hem començat a les set del matí i sort que paràvem sobre les deu de la nit, a sopar, ja tenim una edat i ens cal un ritme que ens mantinga la tensió per davall de catorze, que volem tornar a casa. Per això que ho dic públicament, ara: ja sóc a casa, finalment. Quin goig. 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.