Educació expandida (2)

En moments de confusió, de canvis –de crisi especialment–, n’hi ha aprofitats que són venedors d’elixir d’aroma a la coloma i poqueta cosa més. Jem ja m’havia demanat si tot això de l’educació expandida no era ‘per distreure’. I aquest distreure ja sabem que destapa una experiència que ja coneixem i que acaba fent-nos perdre temps i diners entre més recursos. Els aprofitats, els falsos messies, els gurús que es pensen que ens mamem el dit, que hem caigut fa unes hores de la figuera, sempre troben el moment i els innocents de mena.

També n’hi ha que tenen un mal dia, i potser el nostre desencís es resum en una conferència poc lluïda, pudor d’un dia: una cagada puntual, en to cas.
La vesprada d’aquella Jornada al CCCB (Centre de Cultura Contemporària de Barcelona –veieu que cap C no és Catalunya) era a càrrec de Brian Lamb, un canadenc que ens va fer perdre el rèdit que havíem guanyat dematí, amb el Juan Freire, el Pedro i el col·lectiu Zemos98. 
El BrianLamb es presentava com el plat fort de l’encontre, però es va quedar lluny de qualsevol de les expectatives i, segurament, del que havia cobrat o merescut cobrar. Vaja, un dels exploradors de l’educació expandida venia a explicar el concepte EduPunk, però després de no dir gaire res, explicà que el terme havia nascut una nit de farra i pedal gros: ell i un amic fins al cap de cerveses en un bar de Nova York (semblava una de les novel·les dolentes de l’Auster).
Jo m’anava posant neguitós perquè, després de quaranta minuts, ell solament que havia dit allò de la cervesa; a continuació va explicar que la mala redacció de les viquipèdies és un mal endèmic arreu i a qualsevol llengua, però que malgrat això, un error digital s’esmena en uns minuts, si n’hi ha voluntat, i un error de la Britànica no s’esmena sinó amb anys. Què més va dir el Lamb? Home, que per molt que la publicitat et vulga vendre la cabra, ni Apple, ni Google, ni cap empresa tecnològica, ni informàtica ni blocaire, no són amigues nostres, que solament que són negoci, i va afegir que els governs ara volen aprovar tot de lleis restrictives contra la llibertat de la xarxa.
L’Edupunk? No, no va acabar d’explicar gairebé res, d’allò que l’havia fet venir i, per la qual cosa li havien pagat un armut de diners. Amb l’avantguarda, i amb els exploradors de veritat dels nous pols digitals, correm el risc de l’aparició de venedors de fum, que amb carro sideral o gal·làctic imiten aquells forasters de l’Oest que portaven tot d’ampolles amb l’elixir de la vida eterna. Fins i tot de la vida eterna digital..
Quina pena tant d’esforç de l’organització que, de segur, s’esperava una altra cosa. Com el públic que érem el CCCB. Però no defallim. Que no.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.