Que tanquen!
Però que tanquen els cinemes, els quioscs, les farmàcies, els videoclubs, les discos, els hipers, els videojocs, les televisions, els diaris, les ràdios, que tanquen si es que, pobrets, els imposem tanta cosa que no podran fer negoci, el negoci que fan a costa de tants catalans i valencians que els seguim el joc d’imposar-nos la seua llengua.
-Home, com vols que passem sense llegir-los la premsa? Però quina premsa, ens fan en aquella llengua, ells? Per a què la volem, si és en nom d’uns altres que parlen i s’expressen…
-Com vols que passem sense anar al cinema? Voleu dir que no hi ha manera de fer-los el salt? De veure la història en unes altres pantalles, o potser és que ho hem de veure tot? No serà que ens perdem entre pellorfa, corfa i una mica de gra, que no acabem de seleccionar sinó allò que ells ja ens seleccionen?
-I si ens posarem tossuts i triàrem tres marques, tres, de medicines que mig milió de valencians i de catalans no compraríem a partir del cinc de febrer, ni no teníem les indicacions en català? Posem tres noms i ens neguem a fer-los el cul gros fins que ells no porguen les seues imposicions capcioses…
Que mig milió els la bufa?, a nosaltres també la seua marca concreta. Poseu tres noms…
-Videojocs en català? T’has tornat idiota? Doncs pirategem-los, fins que no ens indiquen com jugar-hi en la llengua del país… Posem en joc el seu mercat, els seus monoproductes, la seua imposició perenne. El seu estil barroer. Tampoc no perdrem gaire. I guanyarem en diners i en salut. Provem-ho.