Assassins confessos

Blair diu que tornaria a enviar l’exèrcit contra Irac. Ho diu sense suar, ni apenedir-se, sense reconèixer que es va equivocar, perquè cap dels arguments que esgrimia, llavors, que justificaven el seu atac, no es va provar mai, ni s’aguantava dret… Així que si ara torna a amençar-nos, ben bé que el podríem denunciar per criminal, perquè alehsores van morir-ne molts, i encara avui passa el que passa. Que molts polítics no solament practiquen la hipocresia, la despolítica, o la vergonya, a més defensen tot això com si volgueren excusar l’orgull i la mediocritat que representen.
I encara després es queixen que la gent deixe de votar-los, de confiar en la politica i, encara pitjor, es queixen si els diem on arriba l’ofici de polític en un noranta-nou per cent dels casos. Ves en quines mans, més o menys, és el món al nord i al sud.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Assassins confessos

  1. Ja diuen alguns que ‘no n’hi ha camí per a la pau, la pau és el camí’.

    N’hi ha qui prefereix armar-se fins les dents i invandir per por a ser invandit o abans de ser invadit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *