Finançament sicilià a València

Fins i tot el Síndic de Greuges (!) se sent agreujat pels números del PP. El Síndic també és del PP, però ves com han de ser els comptes que estudia i el nivell de l’escàndol, que reclama documentació  al seu propi partit, pagaments i serietat, els reclama (però l’assumpte fa pudor a un sainet preparat, molt sicilià). No li ho demana a un xixarel·lo sense responsabilitat, li ho demana al Conseller d’educació valencià, que és un xixarel·lo però amb reponsabilitat. 
Deuen diners a l’escola, a dues-centes escoles públiques, diners dels menjadors escolars que no els han arribat. També deuen diners a l’escola concertada, i a l’escola pública. Deuen diners als ajuntaments, als ajuntaments que ells mateix governen. Deuen diners a la Universitat, a la sanitat pública, a la Hisenda, al camp valencià, a cabassos en deuen, de diners. Que no ho oblidem, és com dir que els valencians devem diners a tothom, perquè els del PP no pensen pagar res de la seua butxaca. Ho pagarem, quan puguem, els valencians de les nostres butxaques. Amb prèstecs i hipoteques a molt llarg termini. Potser que fins que no s’acabe el segle XXI no haurem pagat el deute contret per aquesta nova màfia valenciana.
Ara, capricis, luxes, putes, licors, menges, i contractes secrets de milions d’euros també són finançament, de fet són una part principal del finançament. Milions d’euros que no volen exposar, ni esclarir, ni fer transparents. El cas Gürtel era una punta de l’iceberg. Una punta, perquè el gros de tot plegat van amagant-lo sota l’estora i la vergonya de milions de valencians que els continuem pagant i perdonant una vida fàcil.
Ep, potser que ara reclamen cadena perpètua per ells mateix, com aquest del síndic es fa passar per tan despistat. 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Finançament sicilià a València

  1. Recepta:
                  -. Quedar-nos a casa.
                  -. Beure cervesa i rotar ben fort.
                  -. Tirar-nos molts pets i llufles ben pudentes.
                  -. Menjar safates de dolços i dolços i dolços ,…i no rebentar
                     d´una indigestió com “Sangonera”.
                  -. I el més important de tot : engolir-se tota la programació de la
                     nostra televisió i deixar reposar (es recomanable fer durar el
                     repos uns quants anys, demanar compromis a la societat civil
                     pot ser perjudicial per a la salut).

                     ¡¡ Salut i força al canut… i aroma en la palom@!!
                         ( i que Durruti ens conserve la vista)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *