Sicilianització.

Hem arribat al límit. Del primer capítol. Perquè els valencians escrivim una novel·la infinita, més llarga encara que no puguem pensar. I cada dia la sorpresa és millor i el despropòsit supera qualsevol previsió. Qualsevol imprevist. Qualsevol fantasia: la realitat valenciana és la millor de les ficcions. També és la pitjor de les lectures.
 
Els jutges ara són constructors i decideixen enderrocar. Però també decideixen sobre comunicació, sobre canals de televisió, sobre cultura, sobre el nom de la llengua, sobre l’amistat entre polítics, corruptes i jutges mateix.
Si els polítics valencians decideixen de fer via per un cantó determinat, sempre a favor del seu benefici material, apareix de colp un jutge que té la vesprada lliure per dedicar-se als papers i a l’assumpte dels seus amics. Tant se val que hi haja casos que porten deu anys sense arreglar-se, sense atendre’s, alçats en un calaix esperant no sabem què. Per casos d’amigots, com és assolar sis cases d’un barri, sempre hi ha jutges esperant de tenir l’oportunitat per saltar al camp de joc. Sap que hi ha premi, recompenses i encara més honors. No són ximples, ni babaus, perquè ja saben com funcionen les coses, que han tingut l’exemple del seu capo de jutges.

Tenim els polítics corruptes, els jutges, la justícia parcial a favor del poder, tenen els vots captius de la gent, les institucions segrestades al seu favor, el secretisme a dins les institucions públiques que haurien de ser model de transparència; a més, la policia, la GC i encara més àmbits ballen a ritme d’una música orquestrada. Hem sicilianitzat el viure Valencià, millor que no es mostra en aquella pel·lícula, Gomorra. Aqueixa és ara la moda. Porteu-nos la màfia, la doble vida, imposeu-nos la pocavergonya, el silenci, la venjança, la ràbia, l’odi, adobeu-ho amb l’església, la catòlica i tan antivalenciana església dels valencians… I ja teniu els condiments necessaris per definir la ciutat i el país: visca Sicília.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Sicilianització.

  1. N’hi ha per a triar Russia, Xina, Vietnam, Irà, Cuba, Israel, Estats Units dos Sicilias post o els representants d’aquell país de la subvenció al gremi del que Albert Boadella no vòldria recordar.      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *