Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 2 de gener de 2010

Rubielos i Mora

De matí som a Mora de Rubielos, un poble amb un encant especial, malgrat que l’han vestit d’una fúria comercial per la roba d’hivern que ens torba, que som davant les estacions d’esquí de la serra de Gúdar, i sembla que som a Suïssa, a Andorra, qui-sap-lo. Al forn hi ha un rètol serigrafiat que deixa entendre qui som els visitants, els turistes ocasionals a l’hivern: davant una bandera amb blau diu: productes típics. Davant una quatribarrada sense diu, productes típics. Vaja que saben llengües a Mora, i la fornera tampoc no té la culpa de l’embolic de noms entre valencians i valencians (com que els catalans tenen uns altres embolics, aquest no el fan notar gaire).
De vesprada pugem a Rubielos de Mora, que és un poble germà del primer, però aquest ha conservat un major encant, amb tot de palaus i cases senyorials, fins i tot acollia el general Cabrera i els seus, i altres nobles de bon viure. Ací el trànsit turístic és més de passejar, malgrat el fred, som a un grau, malgrat que havíem arribat amb tres, i si hem de triar, potser que tornarem primer per aques poble, amb la llum natural del dia.
Ai, no ens hauríem de morir mai, hem escoltat que deia algú, sobretot si el viure és aquest deixar anar el temps entre menges, poblets farcits d’una màgia noble, lectures amb petites dosis (Apa, que ha llegit ‘Les esponeroses figueres’ un article de Ferran Zurriaga a Mètode -possiblement la millor revista de ciència dels Països, editada per la Universitat de València, ens demana quantes classe de figues diferents hi ha a Mallorca, ens ho diu i ens quedem parats: “figuera moruna, que adorms el sentit, nirvana de lluna, sensual de la nit.”
És veritat, no ens hauríem de morir mai.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent