Albentosa

Diu Ferran que ací va prendre el primer bany Jaume I. Nosaltres ens mirem el riu des de la primera línia de trinxeres, reconstruïdes perquè apamem el grau de mala sort que vam tenir en aquella batalla. La manera com va redactada la informació al metacrilat ja put a una intencionalitat determinada. Resseguim el camí verd (quina ironia!) per a bicicletes i caminants que baixava de les mines de ferro cap a Sagunt. Passem l’aqüeducte del tren vell, el túnel que travessa la serra, passegem el poble enmig d’un fred persistent, abrigats de tanta inclemència, pel temps i per una guerra hostil, com totes ls guerres, malgrat que la guerra civil espanyola defensava el retorn a la ignorància, a una època rància, fosca, contra la raó i la modernitat que apuntava aleshores aquesta banda d’Europa. Ja sabem qui va guanyar i qui va perdre. Malgrat que van perdre tots, i van perdre molt. Supose que portem uns setanta o vuitanta anys de retard, encara, en termes quantitaius, malgrat que n’hi ha que ens volen fer pensar que ja hem recuperat una part del tresor perdut. Ben al contrari, no hem avançat ni un pam. Des d’aquesta reconstrucció de la història, la pèrdua és irreparable. Irrecuperable, fins i tot. La victòria incivil encara plana contra una part important de la societat, i sobretot contra el front mediterrani.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Albentosa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *