A què juga TV3? A quina cosa?
Qui es pense que TV3 és la televisió dels Països Catalans està equivocat. Va completament equivocat, diu Mònica T. Ara, qui es pense que TV3 és una tv espanyola, va també, tan equivocat? Quant de temps, prioritat i importància tenen les notícies de Madrid respecte de les de València, Mallorca o Girona, per exemple, a TV3? Voleu dir que no és un canal que massa vegades apunta a l’estat espanyol, quan ha d’informar els seus espectadors? A l’estat, exclusivament.
I això que vam veure anit, d’una posada de llarg de joves, equatorianes i catalanes, no és un nivell màxim de coentor, o potser volíem ridiculitzar fins a quin punt una tv pot perdre el senderi i el temps informant de les ximpleries de la zona alta de Barcelona, mentre zones igualment importants es moren de silenci i desinformació?
Voleu dir que caldrà tanta feinada per tirar endavant una ILP en favor d’aqueixa televisió, perquè continue emetent a València tanta ximpleria?
[que no discutim que hi ha programes de molta qualitat, que encara és a anys llum d’altres TVs de porcatera. Bé, potser no són tants anys llum, ara mateix.]
Moltes vegades crec que cal empomar les declaracions de manera diversa a com se’n diuen. La TV-3 continua fent de gran nexe d’unió entre tot el país.
Des de les declaracions de la caspa i ronya de Joan Ferran, Terribas s’ha dedicat a donar-li peixet en el 3/24. Si s’adoneu en aquest canal es pronuncia la paraula ‘joseluís’ cada 3 minuts. Féu la prova a comprovar-ho. Ja vaig fer un post al respecte. D’alguna manera el 3/24, el canal perillós de la Corpo RT de catalunya és la voz de su amo. No el de la sucursal, sinó, el de debò. Telerodrígues. ‘Ariu-te’, que diuen a Benaguasil, de la tv de Franco i el Canal buit. Eixos donen ideologia. De la bona, de la que n’entra sens adonar-te’n.
Els límits de la falta d’ètica dels españols són galàctics. No tenen ni vergonya ni fronteres. Serien universals si pogueren eixir defora de les fronteres amb parelles de guàrdies civils. Empastifarien tot el món si pogueren.
Bo xics i xiques un(s) beset(s) i una/es abraçada/es d’un de la plaça Redona.