Avui encara som fets d’emoció, a l’escola, pel concert que vam viure dissabte, i no ens en podem estar de parlar-ne plegats, xiquets, mestres i pares que van enviant-nos missatges d’agraïment pel treball i un resultat lluït. Lletres de Marc Granell, de Ferran Aleixandre, de Fina Masgrau, barrejades amb cançons populars, de Pego i d’altres pobles, per als menuts d’infantil; després, Carl Orff, Beatles, Serrat, Ovidi, Beach Boys, Gossos…, filtrat pel treball excels d’adaptacions, arranjaments i molts assajos, interminables, amb una disciplina i un compromís sense límits… Qui diu que els joves i els xiquets no s’esforcen amb escreix quan se senten acompanyats? No fóra real que cantem contra el Nadal, sinó contra un grapat de tòpics, que no contra la cultura i allò que la basteix. Com cada any, el desig era cantar, i el programa convidava per divers i compromés: la tria de textos tampoc no era vana: “Veure eixir el sol cada matí, i si plou, empassar-se el retgiró per continuar cantant, que ja ens repetirà algú que és impossible de canviar res.”
Més+