Fa uns mesos ja us vaig parlar d’Els Amics de les Arts, en motiu de l’edició i encartament del seu CD Castafiore cabaret (Pistatxo Records, 2008) amb l’Enderrock del mes de juliol. I avui, que tinc el cap una mica emboirat com a conseqüència d’una marató d’assemblees, reunions i plujes d’idees pel 2009 rematada amb un sopar nadalenc amb sobredosi de sobrassada, us deixo només aquest clip de la cançó “Déjà-vu”, segon senzill d’aquest disc, que us podeu descarregar també al seu recomanable myspace. [Més]
Els Amics de les Arts, ja ho hem dit, són un exponent d’una emergent escena de bandes folk-pop catalanes, on hi podriem encabir grups com Manel o La Brigada. Diguem-ho de passada: a l’Enderrock del mes de gener hi trobareu un reportatge sobre aquesta nova fornada de bandes, amb entrevistes a grups com Oliva Trencada, Isaac Ulam, El Pèsol Ferèstec o El Petit de Cal Eril.
M’agradaria reproduïr també aquesta reflexió sobre la creació que incorporen al seu bloc:
“A) Nosaltres copiem tot el que ens agrada d’altres grups.
Absolutament tothom (directament o indirecta) copia perquè no hi ha
“res nou sota el sol”. Llavors ¿per què no fer-ho obertament? Avui en
dia la línia que separa el plagi de la intertextualitat és tan fina que
pràcticament ha deixat de ser. Quan dic copiar no em refereixo a agafar
fil per randa tots els acords d’una cançó dels Smiths i canviar-los el
ritme. Sinó pensar… “com canta en Morrissey? I això, què em provoca?”
Agafes aquella manera de posar la veu, aquelles tres notes encadenades,
aquell acord després de l’altre i ho poses a la teva cançó. Pot ser que
quedi un bunyol… doncs ho treiem i fora… però pot ser que sigui
precisament allò el que estaves buscant! I és que és normal que et
sembli bé allò perquè és el que has estat escoltant tota la vida. I
això ens porta al punt
B) Els Amics no volem sonar heterogenis.Alguns
diuen “Hem de crear una sonoritat pròpia!! Hem de ser nosaltres!!!!”
Passa, bitxu. Posem a la cançó el que necessita i a córrer. I
paradoxalment així, barrejant en una cançó diferentes coses de
diferents grups de diferentes èpoques que t’han influenciat és quan
pots acostar-te més a crear quelcom nou. Perquè dones un altre enfoc,
un altre punt de vista (el teu punt de vista!) a totes les coses que
has “copiat”. I a més a més, les coloques juntes! I en una cançó de
tres minuts! Orgia intertextual, plagi festiu! Diga-n’hi com vulguis.
“Res nou sota el sol” o tot ja està dit. No hi ha fons. Només ens queda
jugar amb la forma… T’apuntes?”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!