Ulisses20

Mitjanit. He deixat un centenar de músics en un dels assajos del que serà el concert de dissabte 21 a Llíria. Llíria serà la capital del país, el 21 de novembre, que s’hi apleguen 140 músics d’una qualitat discutiblement indiscutible: l’Orquestra àrab de Barcelona, la Banda simfònica la Unió, David Pastor, Tobal Rentero, Miquel Gil, Pep Gimeno… Els organitzadors som l’Institut d’estudis del Camp de Túria i, com ens diu en Frechina, som bojos. No ho estem, ho som. Els valencians omplim un estadi de futbol cada dissabte o diumenge, dos estadis, més de vint estadis amb una mitjana de 5.000-10.000 espectadors. Cada cap de setmana. Aquest concert del 21 és una nit única, sens dubte, un colp l’any i para de comptar, i patim de no ficar tres mil persones al Pavelló de l’Arc. Amb tres mil passem comptes, sense pèrdues. Una altra quantitat fóra la ruïna, sobretot la ruïna moral. A l’escenari hi ha una qualitat de molt de pes, perquè volem aplegar un concert de veritable país, de primera divisió europea. Fins i tot convidem la gent del nord, fem una crida als blocaires de Vilaweb, als altres, als amics i a les famílies. Perquè n’hem d’aplegar tres mil (3.000), per mantenir-nos vius. Ja sabem que pujarà gent d’Elx, de Concentaina, de Gandia, d’Albaida… No sabem quanta gent baixarà de Castelló, de Tarragona, de Perpinyà… Hem convidat polítics il·lustres, que han respost que tenen l’agenda complicada, que potser enviaran subalterns dels subalterns, si poden baixar… Ens temem que no tindrem gaire representació institucional, o política, o associativa… Per què ho feu?, ens demanen. Per què us jugueu el pressupost de cinc anys, del vostre Institut? No tenim una resposta convincent, o una sola resposta… Potser perquè qui ho hauria d’organitzar, no ho fa. Potser perquè els nostres músics mereixen aquella possibilitat, potser perquè no volem més expulsions. Potser perquè, com explica un dels protagonistes, cerquem maneres.
Aquesta nit hem estat a l’assaig, al segon gran assaig d’aquests músics que es desviuen perquè el país torne a cantar. Els xiquets, fins a deu anys, si van acompanyats passaran gratuïtament, però els mitjans amics ens demanen diners per publicitar-nos. Caram, això els mitjans que es diuen amics.
Som a vuit dies del gran concert. 400 anys esperant-nos, una gran nit. Única.