Cucarella

Els diners i els collons per a les ocasions. Fins ara España només ha oferit als catalans els seus collons. Serà perquè collons són trumfos. En aquella reunió a la Moncloa en què va anar a demanar a Rajoy millor finançament per a Catalunya, Mas va ensopegar amb els collons d’España. I s’hi va fotre un bac de nassos. Mas va anar-hi autonomista i va tornar-hi independentista. Des d’aleshores, la independència de Catalunya, segons els collonuts espanyols, és una enrònia seua i de ningú més.

Ara diuen que el PP aprofitarà el debat del 8 d’abril per a oferir un pacte fiscal a Catalunya. Ara. A buenas horas mangas verdes, o siga mort Pasqual li portaren l’orinal. Ara… Quan fins i tot Shakira ha patit en carn pròpia els gargalls infectes de la catalanofòbia espanyola per haver cantat una cançó en català. Ara… un pacte fiscal. Al final, segons ells tot s’arregla amb diners. És una qüestió de diners. Si tan senzill era la solució per què no l’oferiren a Mas en aquella reunió de la que tornar capcot i independentista si us plau per força?

Diners és tot el que poden oferir. Diners fai hui al món lo joc e fan honor a molt badoc. Oferiran un pacte fiscal a Mas, i estan convençuts que Mas dirà que sí, perquè l’esperava de fa temps como agua de mayo, o siga en candeletes, i sanseacabó i aló. I si cal, entre la Caixa, Abertis, Planeta i Foment del Treball l’agafaran pels collons i diran a Mas: Xiula ara Els segadors! Delenda est Catalonia Independent.

Els partits totalitaris pensen així: sempre hi ha un Duce o un Generalísimo que guia la massa. Mas guia els catalans cap a la independència i els catalans el segueixen ulls a cegues. Si cabdellen Mas, els catalans seguiran Mas ulls a cegues cap on els menarà, cap al pacte fiscal o la fi del món. No cap en el seu cap d’espanyols, animals de quatre potes amb banyes com són, que si volen aturar el procés independentista potser hauran d’adreçar-se als centenars de milers de catalans que s’han manifestat tantes vegades pel dret a decidir i per la independència en els darrers mesos. Majoria ciutadana que ha crescut afavorida per la cabezonería, és la dir la burrera, del govern del PP, i per la catalanofòbia insistent dels seues mitjans de comunicació, públics i privats, i pel suport del PSOE i del falangisme vell amb sigles noves com Movimiento Ciudadano, UPyD i VOX.

Si es pensen de debò que la solució és una qüestió de diners és que no han entès res. I potser ni volen entendre. Reaccionen tard i malament. A banda del PSOE, avui redundància del PP, l’únic que xala amb la proposta econòmica és Duran i Lleida. D’altra banda, un cadàver a Catalunya en permanent descomposició d’ençà que va convertir-se en cabasset femeter de l’espanyolisme. No sé si Mas i CiU s’escolten amb alguna mena d’interès aquests cants de sinera que ara espampolen des dels esculls encativadors de la Meseta. No sé si Mas té cap interès a fer de parella de Duran en una versió nostrada de Walking Deads. La pèrdua de vots que ha patit fins ara CiU ha anat a parar a les piques d’Esquerra i no a les del PP, menys encara a les PSOE. Els del PP han anat a les del Glorioso Movimiento Ciudadano i rodalies falangistes. Les del PSOE, arrempampa! Això són faves comptades. És voler dir, que si Mas s’escolta Rajoy qui més guanyarà serà Junqueras. Com compten els espanyols, amb els dits o amb les peüngles?

Si Rajoy i la seua companyia volen aturar ara el procés independentista, després d’haver-lo alimentat tan eficaçment, crec que arriben a misses dites. I si volen parar-lo oferint un pacte econòmic a Mas, no solament demostren ser no gens democràtics i molt caudillistas, de més a més més burros que Tacó.

En qualsevol cas, a qui caldria que s’adreçaren Rajoy i les seues hosts collonudes és als centenars de milers de catalans que s’han manifestat, físicament i verbalment –democràticament– durant aquests darrers mesos; als milers de persones de SomEscola, de l’ACN, de Súmate, posem per cas i per exemple, que n’hi ha més. No és una qüestió de diners. És una qüestió de dignitat. D’això, a España, no en tenen. España només té collons. I banyes. Per això no han pensat en els catalans quan han atacat la llengua catalana, l’escola catalana, el cabal del riu Ebre… Per això Rajoy i la seua banda no han oferit aturar la catalanofòbia i respectar el català, l’escola catalana, el Delta de l’Ebre… D’això, no n’han dit ni mu.

No és una qüestió de diners. No es compra amb diners el desig d’una Catalunya independent ben diferent d’España. Més democràtica que España. Més justa que España. I damunt, amb la independència, els diners que puga oferir España, que són els dels catalans, es quedaran tots a Catalunya. I aquests diners són moltíssims més dels que pot oferir España amb un desesperat, i segurament trampós, pacte fiscal.

Sisquera que un dia, això que ara passa a Catalunya, aquesta possibilitat de construir un futur més just i democràtic, passe també, i aviat, a la resta dels Països Catalans. Llavors sí que riuem tots els catalans. I com plorarà España i els seus caudillos, tanmateix por su mala cabeza. Per no haver-la usada quan calia per a pensar em comptes d’embestir. Ara i sempre per a embestir. Diners? El burro en té tres!