Diu el conseller Puig que el seu web dels delators «no va contra persones normals». Primerament, caldria que Puig aclarira que entén ell per una «persona normal». Fet i fet, a mi ell mai no s’ha semblat mai una «persona normal». Democràticament normal, vull dir.
Jo no veig gaire normal que en un país que diu que és democràtic quan hi ha una manifestació, i més una manifestació de reivindicació social com les que han sovintejat aquests dies arreu dels Països Catalans, la policia fotografie i enregistre tothom que hi participa i que els identifique de manera indiscriminada com si foren delinqüents. En una societat democràtica el principi de la presumpció d’innocència és bàsic i fonamental. Si aquest principi no és respectat pels polítics, per la polícia i pels jutges la democràcia se n’ha anat a orri.
Per això és important saber què entén el conseller Puig per «persones normals». En totes les dictadures d’arreu del món, passades i vigents, quan presenten les lleis que permeten la censura, la tortura, l’empresonament…, ja ho solen dir això que «les persones normals» no n’han de témer res. El problema és que en les dictadures no consideren ningú «normal». Tothom és considerat enemic d’entrada, de manera preventiva que diríem.
Potser demà Puig, amb el mateix cinisme que fan servir els qui mutilen l’Estat del Benestar i diuen que és per a «preservar-lo», dirà que fa el que fa per a preservar la democràcia. I aleshores també caldria que aclarira que entén el conseller Puig per democràcia. Perquè igual la seua s’inspira en «los principios fundamentales del Movimiento». Puig, doncs, deu pensar el nomenaren «gobernador civil» en comptes de conseller de la Generalitat de Catalunya. Ja ho diuen: si vols saber qui és Pepet, dóna-li un empleet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Venia de Barcelona en cotxe i escoltava la ràdio. Llavors he sentit les paraules del Felip Puig, i les seves “persones normals”. I m’ha vingut al cap una reflexió com la teva. Si normals són els que són com ell, estem arreglats; si les normals són els de la seva corda, seguim arreglats; si la normalitat passa pel silenci i la immobilitat, ja ha arribat l’hora d’acabar amb el seu mandat. I com que m’identifico amb l’escrit, el penjaré al meu blog.
Salut!
Aleix