Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

11 de maig de 2009
5 comentaris

El candidat Tremosa ha dit

Durant la campanya d’aquestes eleccions europees sentirem molts candidats a l’escó amb piscina del parlament de Brussel·les blasmar el moviment anti-Bolonya. Els cal fer professió de fe europeista, potser per demostrar fidelíssimes lleialtats, és a dir submissions, fins i tot complicitat amb el crim. No sentireu ningú d’aquests canditats, però, manifestar-se a favor d’una universitat pública democràtica, és a dir, gratuïta i de qualitat.

Un d’aquests candidats que han carregat contra el moviment anti-Bolonya ha estat el de CiU, Ramon Tremosa, qui assegura que cal fer una universitat «més competitiva». Amb els diners que costa una carrera, si no tens un “papá” amb la butxaca tan femada com la de Ramon Tremosa poc hi pots competir. O competeixes amb el lleu fora amb beques de caritat i préstecs escanyapobres, mentre altres sovintegen la universitat en còmodes limousines, valga la metàfora.

Diu Tremosa: «una petita minoria molt activa i radicalitzada, molt potenciada pels mitjans públics de comunicació, i per tant encoratjada, intenta frenar el progrés de les universitats catalanes». Progrés? Cap a on? Cap a una universitat inaccessible a les famílies de rendes mitjanes i baixes? Això no és cap progrés sinó regressió antidemocràtica. De més a més, amb aquesta afirmació demostra Tremosa que va fluix en història dels moviments socials. Tothom sap que, en l’avenç de la humanitat, els moviments contra les injustícies socials sempre han estat moguts per una minoria. El moviment anti-Bolonya no n’és una excepció. Critica Tremosa els «mitjans públics de comunicació» i els acusa d’«encoratjar» aquesta «petita minoria». Se sent solidari, doncs, amb el conseller Saura, qui també ha acusat els mitjans públics d’haver donat massa protagonisme a aquestes minories “subversives”. Defensa potser -o sense potser- el candidat Tremosa l’habitual censura informativa, sovint manipulació, que solen fer els mitjans privats de comunicació de l’existència i les activitats dels moviments socials més actius i compromesos.

Diu Tremosa: «S’oposen que el vincle entre universitat i empresa, que aquí està subdesenvolupat, s’iguali al d’altres països europeus». Tremosa defensa l’entrada de capital privat a les universitats públiques posant com a exemple que la seua «universitat té un deute de cent milions d’euros generats en 15 anys. Sense l’entrada de capital privat, no ens en sortirem». I remata l’argument afirmant que el capital privat, «quan entra, exigeix eficiència i competència». Si la universitat pública on Tremosa és professor té un deute tan gran és perquè els governs de torn no han invertit com calia. Les seues prioritats han estat altres que no finançar adequadament les universitats públiques. I amb les universitats públiques passa com amb les llistes d’espera dels hospitals públics: et diuen que són llargues, però tot d’una t’arriba una carta certificada a casa que et diu que et pots operar en una clínica privada. És a dir, els governs no inverteixen en salut pública ni en universitats públiques, llavors els serveis públics es deterioren per falta d’inversió, i quan ja s’han deteriorat prou és quan els polítics de torn afirmen, sense cap vergonya, que la solució està en el capital privat.

No sé com, amb la crisi que tenim al damunt, encara hi haja qui tinga la barra d’atribuir al món empresarial i al capital privat bodants com ara l’eficiència i la competència. Quina eficiència, quina competència? L’empresa i el capital privat es mouen per la cobdícia, pel benefici ràpid. La crisi que ara patim ens ho ha demostrat a bastament. Si volem una universitat pública eficaç i competitiva (de competent), i democràtica i de qualitat, és preferible que el món empresarial i el capital privat no li posen les seues urpes a sobre. I que el candidat Tremosa no tinga cap resposabilitat en aquesta matèria, perquè aleshores per als qui som assalariats la universitat serà -ben bé ja ho és- un luxe inabastable.

  1. La veritat és que m’hagués agradat veure a tota esta gent que blasma ja no dic a les manifestacions, solament als debats públics. M’hagués agradat veure a tota la colla d’apoltronats dalt a la tarima, exposant les seues teories de les minories subversives. Segurament una riallada general els hagués espetegat a la cara.

    Certament els anti-bolonya n’hem estat pocs, com a mínim confessos, si posem la vista en fa 3 anys, 4 anys. Però si els grans precusors, que estan a dalt, hagueren de convèncer al carrer, i mirant les coses des d’ací baix, serien minories subversives? La resposta, clarament, no: serien quatre caspes amb bava somiant en un tub de mentida que els omplira les butxaques, i que li digueren Europa.

  2. Si ho ha dit Tremosa, doncs pot semblar que ben dit està.

    Per què si ho havera dit Zapatero, Gordon Brown, Durao Barroso o Sarkozy … faria molt mala olor.

    De tota mena atribuir bondats d’eficiència al món públic i el capital politic actual també s’els trau. I segons que no sé que es pitjor.

  3. Com a universitari he de dir que la Universitat Espanyola no respon a la realitat economica i social, milers de universitaris fan carreres que després no tenen eixida laboral digna, d’acord amb el que s’espera d’eixa carrera i treballen en posicions diferents o precàries. En quan a la Universitat de hui, sense Bolonya ja és una Universitat que cerca el rendiment comercial, la captacio d’alunmes mitjançant titulacions o masters a mida, amb noms molt atractius pero poc ajustats a la demanda laboral d’un pais on l’economia està lligada al desevolupament de la construccio i els seus derivats, o siga, una economia poc productiva o gens, i especulativa. A més a més, la Universitat publica de hui es, al meu parer, una Universitat que mira de fer negoci, que necessita ingressos, per aixo intenta incorporar el mon empresarial per finançar-se, o el que és el mateix, afavorix uns estudis respecte d’altres, sobretot estudis comercials o financers. Encara més diria, la Universitat de hui a Espanya i als Països Catalans, és una universitat omnipresent, milers de professors i extensions per tot arreu, confirmant el que deia abans de fer negoci. Extensions que apareixen fins i tot a ciutats de 30.000 habitants. Crec que la Universitat està posant en el mercat laboral un personal molt qualificat que no pot donar tot el que sap perque hi ha una manca de llocs per poder-ho fer. Una economia gens productiva i uns joves ben preparats povoca un exode de mà d’obra qualificada cap a d’altres països del nostre voltant. En fi, tot plegat és un reflex de la crisi que hui sofrim i que té molt mala pinta. Bolonya és una forma d’incorporacio de la Universitat al pensament Capitalista, poc reflexiu i més robotitzat. Bolonya és la Universitat en competència unes amb les altres, a vore qui guanya més alumnes, quin titol és millor o pijor. Bolonya és una forma de fer un pais amb més aturats, ja que molts estudians no podran fer front a les sues carreres. Bolonya és una Universitat Burgesa.
  4. <<… Sense l’entrada de capital privat, no ens en sortirem», però si eixe és el principal problema!!!, doncs el capital privat només servirà (ja ho està fent) per finançar “informes científics” que avalen les seues campanyes de marketing, al capital privat li importa una merda la ciència, la seua única ciència és “maximitzar el benefci com siga”

    «quan entra (el capital privat), exigeix eficiència i competència», el senyor Tremosa o és molt ignorant o simplement és un venut al capital privat que li finança la campanya electoral. Efectivament, Toni, quin capital privat?, el que ens a portat a l’actual macrocrisis?, però si han caigut tots els mites!!, amb aquesta crisi s’ha demostrat (entre moltes altres coses) que el capital privat i els empresaris que hi ha darrera són els més tontos de la classe!.

    Soc un anti-Bolonya ara encara més convençut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!