L’odi del tribunal valencià

El jutge de la Rua s’havia lluït a favor d’un amic seu. Els mitjans li n’han dit de grosses. El jutge no aplica la llei, interpreta a favor d’un amic. La justícia, no caiguem d’una figuera, és interpretació en la seua majoria. Sobretot perquè la justícia és feta per homes, parcials i de tendència, tant se val quina. No n’hi ha honestedat pura, ni de cap tipus, sinó interpretació, cominència, convivència fins i tot. Amb amics, amb interessos, amb la família…

Els jutges amics del jutge escarnit, clamen venjança i clament a favor del seu cap, malgrat que saben on ha pixat, l’home en qüestió. Preparen una conxorxa, els jutges, però de nivell provincià, perquè a fora no puguen veure’ls despullats, un altre colp.
No és casual que el TSJV aplique ara mateix un fumet per destorbar l’atenció. Els han pillat de genolls, mamant-la, i ara volen convertir el seu escarni en càstig i venjança. A l’escola franquista van aprendre bons models de comportament de males arts similars. A qui podem aplicar el càstig?, es demanen, qui pot sentir-se ferit, ultrajat, dolgut per una acció de la nostra particular justícia?
-Justa la fusta.
-…

Tanquem-los el canalet, al remat TV3 també és una cosa regional, d’un temps cap ací… Allà s’hi parla més d’Espanya que de les Illes o València. Més de Madrid i del Madrid que de Girona, o de Castelló, o de Llíria. Quins collons, TV3!

Així que torna la censura en forma de tribunal, la llei a mida del poder, de la dreta, naturalment, de les maneres feixistes dels poders: l’església, la justícia, els militars els polítics en la seua majoria, no poden negar l’ascendent franquista, de tallar ales a la llibertat… Al cap i a la fi, de la Rua i companyia són hereus d’un estil, de protegir falangistes, protofeixistes, violents al carrer, contraris a l’excés de mitjans, de comunicació, d’informació… que no els convinga. Saben que s’han excedit protegint Camps. Ho han pagat a través d’alguns mitjans, que han tret a la llum els draps bruts. La màxima: la justícia, senyors, no és igual per a tothom. Vostés ho han confirmat.
Resultat? No creiem en la justícia, ni en la política, ni en gaires coses…
Així que ara ja ens poden ensenyar l’odi als valencians. Perquè l’odi als valencians, d’una part important de la justícia, no és cap broma i fa anys que dura, amb el franquisme, amb la Transició i amb el post-franquisme. Lamentablement, això de la justícia és l’insult permanent contra el respecte i contra la pluralitat… Entre les mentides de canal 9 i una mínima dignitat professional a TV3 (no gaire), els jutges valencians trien la connivència amb el poder. No diuen millor més canals per tenir més diversitat informativa. No. Perquè això fóra natural, de lògica, fins i tot just.

N’hi ha massa interessos pel mig, i massa vestits a planxar, amb a-Rues o sense.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 pensaments a “L’odi del tribunal valencià

  1. brillant, Albert.

    Ja no cal ni preocupar-se per les “malesarts” d’aquests mamons.
    No enganyen ningú.

    DEMOCRÀCIA, DEMOCRÀCIA I DEMOCRÀCIA RADICAL CONTRA LLURS MORROS….
    Una abraçada

  2. aprenerem a desaprendre per començar de nou? I si deixem de creure en tot el que se’ns ha dit que haviem de creure? I si a partir d’ací comencem alguna cossa nova, lliure, neta, lluny de l’abast de les mans brutes de polítics i jutges bruts, corruptes i pudents? I si poguésem construir l’alternativa?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.