Emili Casanova, Abelard Saragossà, Gil-Manuel Hernández… Mireu cap on ens porta l’AVL que pactaren Zaplana i Pujol. Quina manera de fer el ridícul… Anem arrere, com els carrancs.
Per si no voleu clicar l’enllaç, us enganxe tot l’article que avui publica Levante-EMV.
El Congrés de Romanística no tindrà secció de valencià pel desacord sobre el nom de l´idioma
Els filòlegs discrepen sobre «valencià», «català» o «llengües de la Corona d´Aragó»
Alfons Garcia, Valencia
I tot per un mot. Trenta anys després de la Batalla de València, la discussió sobre el nom de la llengua produeix encara situacions sorprenents. La polèmica ha arribat fins i tot a la comunitat universitària valenciana, un fet que sí que haguera resultat difícilment pensable fa trenta anys i que, tal volta, hauria de dur a alguna reflexió.
Però anem als fets. El XVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Románica, que se celebrarà el setembre del 2010 a València, no tindrà secció específica dedicada a la llengua del territori on es realitzarà, contra el que és habitual en aquestes trobades, que en cada edició tenen lloc a una ciutat diferent (la darrera va ser a Innsbruck, Àustria). Per què? Doncs perquè els filòlegs de la Universitat de València que formen part del comité científic no s´han posat d´acord sobre quin nom de l´idioma emprar: valencià, llengua catalana, valencià/català o, fins i tot, «llengües de la Corona d´Aragó», com algú va proposar.
El resultat és que el comité científic -on hi ha representants dels diferents departaments de la Facultat de Filologia- ha decidit passar de la tradicional secció regional i que els assumptes que puguen estar referits a la llengua pròpia es tracten dins de la resta d´apartats. És una manera d´evitar conflictes i polèmiques amb les institucions locals de govern (si empraven el nom de català o el de valencià/català) i d´estalviar-se crítiques i suspicacies en el món de la romanística internacional (per fugir de l´ús del nom català).
La situació l´ha donat a conèixer recentment un dels membres del comité científic, el dialectòleg Emili Casanova, en un article publicat al setmanari oficial de la Universitat (Nou Dise) que ha provocat una important reacció. «No hauria de tornar a passar», deia el catedràtic en aquest escrit, on defensava l´us del terme valencià i proposava, com a «manera d´anar normalitzant els noms», un canvi en els estatuts de la Universitat. La seua idea seria incorporar la denominació de «llengua valenciana» al mateix nivell que la de «llengua catalana», com a nom «acadèmicament vàlid i exportable».
Alguns claustrals, entre ells Alfons Esteve i Joan Carles Carbonell, li han contestat en el mateix mitjà acusant-lo de «deslleialtat» i recordant-li que la Universitat usa els dos noms i que el terme «llengua valenciana sols ha servit per a donar cobertura legal al secessionisme i atiar el conflicte permanent». Casanova, no obstant, ha rebut el suport d´altres professors, com Abelard Saragossà, Cesáreo Calvo i Gil-Manuel Hernández, per la seua «valentia».
L’Instituto Cervantes dóna suport a la secessió lingüística
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que no entenc es perquè el tal Emili Casanova figura com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. No hi ha ningú que fota fora aquest llepó tastaolletes?
Si a la mateixa Universitat s’hi qüestiona el nom de la llengua que alguns s’entestem a parlar al País Valencià és que alguna cosa no va bé.
Jo em pensava que les disputes de pati de col·legi que acostumem a presenciar sovint eren lluny de produir-se al lloc on la ciència ha de predominar sobre totes les altres consideracions.
Les evidències científiques – el valencià és una variant dialectal del català – no poden discutir-se, i menys al temple sagrat de la ciència que, tothom suposa que és la Universitat.
Els qui donen suport a posicions secessionistes no són dignes d’impartir cap coneixement en aquesta institució. Valentia? I una merda! Valents en som els qui defensem la veritat.
Em sembla que l’única solució és la que proposaven els castellans (i certs mestres castrenses castellans de tant en tant aplicaren en algun poble català en acabat de la guerra contra els catalans que els castellans guanyaren mercès a en Hitler).
La proposta que ara re-proposaré és: arrencar-nos (o arrencar-los) la llengua tots plegats. Sobretot la dels “valencians”, així ja no els caldrà dir que parlen català, com tota persona d’una certa intel·ligència hauria de dir.
No els caldrà dir que parlen ni català ni provincià.
No els caldrà dir re.
I així tots contents.
Potser que els tires i arronses del Consell amb les universitat respecte el tema del finançament i dels diners que els hi deu hagin començat a donar els fruits que cercaven ?
Aquest són uns cagandanes panxagraïts. A l’universitat no es pot negar la realitat de la llengua, la veritat, el nom científic. Que aquests professors eviten usar el nom científic del idioma per no entrar en conflicte amb les autoritats demostra la seva covardía, com dic: uns cagandanes.
Com diu Vinalopó, valents som els ciutadans que no ens mosseguem la llengua a l’hora de dir què és el que parlem, arriscant-nos a ser insultats o agredits.
Sembla mentida que a aquestes alçades encara estiguen, els catedràtics, perdent-se en aquestes discussions de catets. En lloc de fer llum fan fum. De segur que aquests no trobaràn cap dubte sobre la unitat, universalitat i la riquessa de la llengua castellana. Ai mare!
I jo que faig classe de català i em baralle amb el meu claustre i alumnes (ja se sap, pot més un mitjà de comunicació o un partit polític que un mestre) pensant que és la recerca de la raó i la veritat el que em mou i aquests panxacontents em fan quedar com un borinot