Ulisses20

Bétera, el camp de túria

“Cabíem en un taxi”

El compromís vitalici d’uns quants homes (2)
En aquell moment, els nacionalistes valencians cabíem en un taxi“. Són paraules de l’incombustible Enric Tàrrega, referent inqüestionable del compromís cívic valencià. Un històric, l’home vitalici a favor dels valencians. Ahir a Llíria ens va fer un parell de lliçons en uns minuts, amb aquell entusiasme d’ell que sembla colpejar contra el vent i contra el micròfon, però brillant i contundent com el primer dia, si és que recordem el primer dia d’un home total: amb barret, cigarret penjat dels llavis, les mans sobre el bastó, conversant incansable amb ironia, entre joves que, malauradament, no l’escoltaran suficient. Per Enric, la falca contra els valencians, l’enemic que en diu ell, era i l’és en tres fronts: la ignorància de molts valencians, no la seua mala fe, la ignorància en la qual s’ofeguen. L’església, que a València sempre ha actuat contra els valencians, i contra la llengua amb una especial virulència i un odi d’aquella època d’Hipàtia, o haurem de dir Àgora?, quan l’església actuava amb got i ganivet. I el tercer enemic contundent dels valencians, el PSOEz, amb Alfonso Guerra al capdavant, i tota la tribu posterior d’acòlits que li van fer costat i li van continuar mètode i recursos contra València i els valencians, particularment.
Brillant, Tàrrega, inqüestionable, contundent, clar, malgrat el temps i els anys, amb aquella sornegueria que atempera i apunta saviesa. Com un bon vi de la terra, Enric.
-Salut, república i independència, us saluda Enric Tàrrega! -anuncia el seu responedor.
Per molts anys, el nostre homenatge.



  1. molt l’acte d’ahir. M’agradà veure els nostres precursors, els d’avuí en día. No s’haguera pogut fer res del poquet que hem pogut fer sense aquella colla d’homes i dones, sense aquells/es valents/es.
    Una frase m’arribà molt endins: “Som fills dels agermanats, dels maulets, dels resistents de la república” (Eliseu Climent dixit). I és cert. Arribat un moment a la nostra vida alguna cossa creix en nosaltres, com si fos una herència espiritual, encoratjadora, que ens posa en guerra contra la mentida, contra la immoralitat, contra la por i la inconsciència. Som hereus, som guerrers de per vida.

    Salut, república i independència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent