Cucarella

Dins de no res seran les dotze de la nit de la nit més màgica de l’any. És la Nit del Ros, nit de rosada. Llàstima que l’espanyolització del calendari haja fet que al País Valencià demà siga dia laborable. Potser perquè és també la Diada dels Països Catalans.
Quan serà la mitjanit, podrem anar a buscar la mítica falaguera, que aquesta nit floreix i grana, i si som presents quan aquest prodigi s’esdevindrà veurem aparèixer dimonis, follets, mutoronis i tota mena d’èssers infernals que intentaran desbaratar-nos la raó. I si els vencem, si aconseguim de no embogir, tot allò que demanem ens serà concedit.
Aquesta nit, antany féiem fogueres i les botàvem amb una canya. Si després de botar-la no ens esguitava una gota d’aigua, tindríem un any de fortuna. És en aquesta nit que els enamorats lliguen el seu amor rebolcant-se en un camp d’alfals. És també la nit en què es pot conèixer la fortuna del marit tirant sota el llit tres faves: una de sencera, una de pelada i una amb la meitat de la corfa. Si la mà trau a les palpes la fava sencera, el marit tindrà fortuna i havers; si trau la que té mitja corfa, no hi haurà riquesa però tampoc estretors; però, ai, si ix la fava pelada… Si aquesta nit hom vol conèixer si té l’amor de la parella, caldrà que pose en un plat fondo dos dits d’aigua; després agafarà dues agulles de cap i les dipositarà en el plat en paral·lel havent donat a cadascuna una personalitat. Si les agulles s’ajunten és que hi ha amor en la parella; si una de les dues no es mou, no hi ha amor correspost; si les agulles no es mouen, no hi ha amor en aqueixa relació. Si alguna dona soltera vol conèixer l’ofici del seu futur marit, ha de fondre una mica de plom i abocar-lo en un poal d’aigua; el plom, en gelar-se de sobte, prendrà la forma de l’eina de l’ofici del marit encara inconegut. És nit de guarir trencadures sota la màgica figuera, també nit de buscar les herbes remeieres. Era la nit de moure la geladora que feia el granissat de llima i l’aigua de civada amb què remullàvem la coca en llanda; abans, però, ja ens havíem candongat la coca de pemintó i tomaca. La nit de Sant Joan, dita a Xàtiva la Nit del Ros. I per si no en tenim prou amb una, la repetim el 29 de juny, la Segona Nit del Ros, diada de sant Pere i sant Pau.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!