El mestre Francesc Ferrer i Guàrdia, llaor i glòria
Anit ja vaig estar temptat d’escriure, i encara avui m’aplega tard el moment per dedicar-li l’apunt com mereix. Ho pensava a meitat de vespada, camí de la piscina, que sí, que n’hi ha homes i dones imprescindibles, oficis imprescindibles. Els mestres, per exemple, en conec un grapat que són molt necessaris. Allà al nord ho han entés, finalment, i en tenen cura, més al nord vull dir. Trien les millors persones, les més capacitades, per fer de mestres. Malgrat els funcionaris, malgrat els carcamals, malgra tels desgraciats, que n’hi ha, els mestres són punta de llança. Francesc Ferrer i Guàrdia ho va entendre de seguida, que l’escola era la gran arma del futur, l’educació, el coneixement, fa més de cent anys que ho va endevinar.
El segle vint ha sigut testimoni de pèrdues cabdals, de molts mestres sobre els quals s’hi van acarnissar, els militars, l’església, els polítics, la ignorància.
Ferrer i Guàrdia va ser un gegantot del coneixement, sens dubte, de l’escola laica, del racionalisme, de la llibertat en molts sentits. Fa més de cent anys d’unes idees que llavors eren massa avançades, com ho van ser els mestres de la República, i per això van patir-ho més que molts altres. S’hi va quedar el pitjor de cada casa i l’escola va pagar conseqüències que encara arrosseguem.
Afuselleu els mestres, el mestre Francesc Ferrer, afuselleu l’escola… Tenien clara, la dreta i l’església, què els feia mal, què els podia desemmascarar: l’escola, el coneixement, la raó… La dreta i l’església, criminals cents anys enrere, cinquanta anys enrere, no gaire enrere…, no han perdut pistonada en els seu camí contra el coneixement i contra la llibertat.
Llaor al mestre Francesc Ferrer, a l’escola Moderna, als principis encara vigents d’una escola al servei de l’educació, dels infants, contra la pobresa d’esperit i els models conservadors que atempten contra la intel·ligència.
Però ves que la història té aquell procés cíclic, que va repetint-se malgrat els indicis i els errors. Parlem de mestres, de l’escola, de Ferrer i Guàrdia…