PICAP

Joan-Carles Doval

6 de juliol de 2011
Sense categoria
0 comentaris

La SGAE i el joc dels disbarats

Estic seguint de prop el que està passant a l’entorn de la SGAE i si bé algunes reaccions eren esperades, altres son curioses. Entenc que els auto mal anomenats “internautes” (doncs d’internautes en som tots), més aviat en diria els internautes partidaris de la apropiació indeguda, ho celebrin, és una gran festa major, tot un premi que els hi ha caigut del cel, hi ho entenc.

El PP de forma vergonyosa culpa al PSOE de que ha rebut favors de socis de la SGAE i això si que és patètic… Espanya te dos partits majoritaris que no els hi preocupa gens ni mica la creativitat, menys la seva protecció i en conseqüència la propietat intel·lectual. L’actual govern del PSOE  amb la seva acostumada frivolitat va començar prometent rebaixar l’IVA dels discos fins que es va adonar que era competència europea, la Ministre Sinde que és la més propera als creadors va intentar fer una llei que el President Zapatero cedint a les pressions dels lobby’s econòmics de les telefòniques va impedir i va tallar en sec, però cedint a pressions internacionals van acabar acceptant un afegitó “nyap” a una llei econòmica que no serveix per a res.

El, desgraciadament famós “cànon digital” va néixer del revés, ni Govern ni les entitats de gestió van estar encertades, no he entès mai perquè els autors s’emporten un percentatge tan superior respecte a intèrprets i productors, doncs sense aquests de poc serviria la feina dels autors, però tampoc entenc com van poder aprovar un cànon totalment injust amb la societat, tal com va proclamar la sentència europea, tot això suma al desprestigi de la societat d’autors que te el desgraciat rècord de ser la institució més odiada de l’estat, guanyat a pols pels seus dirigents i per uns assessors jurídics i d’imatge que haurien d’estar tots a l’atur.

Ahir em van telefonar d’informatius de RAC1 per fer-me quatre preguntes com a representant del APECAT sobre la suposada derogació del Cànon digital, segons La Vanguardia, i és que tot plegat sembla una broma de mal gust… Com es pot fer un cànon digital tan mal fet i ara per populisme (que vots son vots) intentar derogar-la deixant als creadors, intèrprets i productors desemparats? És el despropòsit continuat.

Però bé, aquests son els que governen, el PSOE, però l’alternativa al govern dels espanyols, els senyors i senyores del PP que veuen complicitats del govern amb gent de la societat d’autors, aquest grup polític està directament en contra de la propietat intel·lectual i de la creativitat, s’han manifestat contínuament en contra del drets i per tan poc es pot esperar d’ells. Tal com diem a Sabadell, tenim “mala peça al taler”.

Final i feliçment en Ramon Muntaner ha donat la cara, li ha costat quatre dies en decidir-se, però m’han dit que el dilluns va concedir una entrevista per TV, ho celebro, més val tard que mai, però que canvïi d’assessors immediatament que el portaran a la ruïna i els socis de la Zona mediterrània cauran en depressió per manca de suport i defensa.

Acabaré amb el comentari que vaig escoltar del Víctor Manuel dient que repetir les eleccions seria una manca de respecte al socis….  Aquest és un altre frívol temerari…  Com es poden dir aquestes tonteries i quedar-se tranquil. En tot cas les condicions de votació del 28, 29 i 30 de Juny eren les mateixes d’avui? Qualsevol personeta normal del carrer sap que no i a més segons he escoltat, la justícia creu que el Sr. Nery va poder interferir en el resultat de les eleccions…. En Víctor Manuel vol una junta de república bananera amb un president amb càrrec i sense funcions? Jo no! jo vull que en primer lloc s’obri un debat profund dins de la SGAE amb tots els socis i de tots els sectors, en segon lloc que es tornin a convocar eleccions i anar a una refundació d’aquesta societat que la ciutadania hauria de veure amb  bons ulls, hi hauria de veure creadors, gent que fan la millor de les aportacions a la cultura i per tan al progrés del país.

Però per fer això no es poden tenir presidents amb sous de 300.000€ anuals ni futurs pensionistes de 24.000€ mensuals, tampoc fa falta que tinguin palaus per les espanyes ni teatres a ultramar, amb oficines funcionals per gestionar bé els interessos dels autors és suficient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!