Pot de confits
He fet la prova d’escriure a correcuita quan eren les 23.59 de dilluns, que és la baixada de la Pastoreta a Bétera, perquè demà és el dia de les marededéus trobades i, això, a Bétera, és la Pastoreta, la nostra particular marededéu de la xicalla, caòtica, festiva, popular, de vestir-nos en homenatge a un dels oficis més nobles del poble (mon pare va ser pastor durant molts anys, que va baixar amb un ramat des de Terol, amb nou anys, acompanyat de Miguel Marqués.) Vicent ja explica el cas que ha passat enguany amb l’església i la política. N’hi ha més…, com fer passar els Sants de la Pedra –la Santa Pedra a la qual es referia Màrius és una altra cosa– pels patrons de la policia local; mare, si s’estrellen que ningú no els salve! El destrellat no pot ser més gros, però més rucs i més grans són en amo. A Picanya, en canvi, celebraran la Moreneta, que per molt que alguns ho han volgut amagar, també és la patrona del poble. Però quan va arribar ‘l’anticrist blaver’ fins i tot els devots de la marededéu de Montserrat, a Picanya, van haver de capitular.
Ves que ara som els agnòstics, els ateus, els de morro fort contra l’església (Foc al clero i planteu vinya!, que cantava Vicent Pertegaz al Forcall), que reivindiquem una certa cultura, que no un retorn, a revindicar uns quants personatges de tota la vida, siguen santsm, siguen marededéus o pinxos d’aquella estofa. Entre els lladregots contemporanis i aquella fila de santets de la gràcia i la cultura verament religiosa, la de les llegendes i els misteris, ens quedem a cegues amb els segons, i Santa Llúcia, no em faces gaire cas.
Parlant de lladregots, el Moreno s’ha reobert al món, el nostre moreno, collons!, Pegueu una mirada al bloc d’Ítaca a Llíria, veieu aquell tros de discurs… Caguenmi que arroje! [això és com vomitar però del valencià de l’horta que no ha passat per l’escola, sabeu…, encara ho diuen persones grans, entenimentades, per explicar l’acció de tornar per la boca un plat que t’ha sentat com un tir. Un plat de paella amb rata, per exemple.]
A Arenys ja van enviant tot de lladregots, de contemporanis i de predemocràtics, feixistots de mena, de falange, per evitar el pitjor, que segons els espanyols és deixar que el poble decidesca. Això mai, caram. Si mires el paisatge que els quedarà d’ací cent anys, ara que l’he passat d’una tirada completa, Espanya via Portugal, sense les províncies de mar… Reosti, els queda el coret, aquella cosa gran que renaix i li diuen Madrid, i tota aquella gran palla o pellorfa que el volta, quilòmetres i quilòmestres de no res. Res de res.
Com voleu que us deixen fer una consulta popular? Us heu tornat bojos o portuguesos? Se’ns nota massa que venim del camp, de pagés… Massa que sens nota. Pobres, ells que són tota la setmana amb l’equipet de roig, amb les teles, els canals, les periodistes de Barcelona, i cantant l’himne plegats, amb el Xavi, el Piqué, el Puyol, tot de catalns ajudant-los a guanyar contra equipets de segona i vosaltres voleu endegar-los la consulta pels morros…
No és curiós que, De la Vega i la companyia, hagen enviat un falangista a defensar l’estat? El seu estat? El nostre estat? Els altres jutges, atençao, no s’estaran a la reraguarda, encara, ordint una nova Almansa?
[Per ara tanque el pot, el dels confits.]