Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 25 d'agost de 2009

Si això és l’agost (24)

Jo sóc dels que defense que el president Camps està tocat. No és el mateix, ni ho serà. L’afer dels vestits li ha barrat el possible futur d’estadista. Mediocre, si voleu, però estadista. Si penseu que exagere, n’hi ha que han arribat més lluny, amb una talla intel·lectual similar, menor fins i tot. Tocat no vol dir mort, políticament, però si fa no fa, no serà mai més el mateix. És veritat que de les apostes fetes, sóc gairebé l’únic que compartesc aqueixa idea. 

L’aposta del Govern Valencià és una fugida cap endavant. Una acció d’orgull, de fatxenderia, de fer veure qui mana i qui té la clau dels diners. D’una altra manera, regalar els diners i el poc crèdit que tenim en futbol i cotxes de luxe és subrealista, kafkià, inversemblant, fins i tot ridícul i de poca classe. Apostar per un club de futbol que durant anys ha estat en mans d’escurçons, vividors i aprofitats, fins i tot autèntics antivalencianistes, no és sinó pecar de gula, abusar del poder i decidir de disposar dels pocs recursos de què disposem, si és el cas que ens queda crèdit, als valencians, a favor del pitjor dels objectius: no hem esmorzat, no tenim per dinar ni el pa, no ens queda ni una engruna de mescla, però podem fotre’ns un dolç de merenga com ningú més no podia somiar. I a sobre hi deixem propina. 

Avui hem estat a Viana de Castelo, a tocar de l’Atlàntic. El temps havia canviat, plovia, després que ja havíem visitat els carrers i les places del barri vell. És una ciutat petita, de passejar a ritme tranquil. L’índex de barberies és sorprenent, així que fem càbales de si és un signe de modernitat o, pel contrari, representa que aquell tempo que demana anar a cal barber a comentar les jugades pot combinar-se amb les urgències i les exigències que demana Europa. En molts aspectes, ací viuen més modernitat que no pensem; en canvi, hi ha altres detalls que fa molts anys ja vam perdre als nostres pobles de València. Passem per la confeiteria Natàrio, a la rua Manuel Espregueira, i carreguem un parell de detalls per berenar.

De vesprada, després d’una pluja agraïda, intensa en ocasions, ens allarguem a las Lagoas de Bertiandos i Sant Pere d’Arcos. El Centre d’interpretació del paratge, d’interés internacional diu el rètol, ha tancat, però fem un passeig que paga la pena, el dia, la vesprada, el clima atlàntic, una vegetació ufana, d’un indret de turisme escàs, d’una tranquil·litat impossible si això és l’agost. 

Sopem conill escabetxat, que acompanyem amb vi verd de dues cases, meló blanc de Lima, i uns dolços de Viana, les boles del frare, que a Castelló fan germanes, més bones encara. 
Amb un colpet de licor de garrofa, preparem la baixada a Porto. Són tres quarts de dotze, i encara farem dues hores de conversa abans de decidir més aventures. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent