Si això és l’agost (23)

Hem canviat de país i de fus horari. A Portugal encara som a 23 d’agost, malgrat que a València ja és 24 i això no és el pitjor. La pocavergonya s’hi ha instal·lat, a València, però els veïns i els ciutadans, o els turistes, no es revolten contra el desficaci, el deshonor i la burla del Govern valencià contra els valencians mateix. Malgrat que som a Ponte de Lima, a Santa Comba concretament, les notícies que ens arriben de València són una alarma i un despropòsit sense fre; si descomptem els països de poca traça, sucursals bananares i dictadures feixistes que sempre sembren a favor de la família pròpia o dels amigots més funestos, el cas valencià apareixerà a internet com un exemple sense límit. Que el Govern valencià, enmig d’una crisi sense nom ni comparança, en un país de centenars de milers d’aturats, amb un percentatge de tancament de fàbriques i empreses elevat, i amb un horitzó sense llum, invertesca en futbol i en cotxes de luxe, a canvi de pagar putots, gendres de polítics dissortats, o nebots de vells empresaris pujats al tren de la fama i de la idiotesa hauria de portar els valencians a queixar-nos, a eixir al carrer, a denunciar aquest grapat de desvergonyits de la política.

Els valencians ens hem endeutat fins a la meitat del segle XXI; tenim hipotecat el país fins al 2050, tenim l’escola pública amb la menor de les inversions, comparada amb la resta d’europeus, l’empresa privada és al límit del caos, la pública no té nom, l’atur és elevadíssim, però una colla de gànsters ha sigut capaç de comprometre els milions d’euros que no tenim, que haurem de pagar durant anys, per cobrir un grapat de directius d’un club de futbol que durant anys han venut déu i sa mare, i encara pagaran els luxes d’un senyor Agag i la seua cort de mercaxifles i sangoneres…
No n’hi havia prou amb els vestits (Camps, Gerardo, Costa, Rita, i la complicitat de Rajoy), la seua venjança és vendre’s els valencians i els seus diners a xulos com l’Eclestone, Briatore o Agag…

Quina pudor de pius i figues, vividors de iots, de dinarots, de putotes, de venedors de fum i d’elixirs de la vida eterna.
Tota aqueixa tribu de furtamantes es pensen que som Montecarlo, o Suïssa, o Las Vegas, però el seu somni no és el nostre somni, el dels valencians, perquè el lladrocini, la prostitució i el comerç il·legal no entra en els nostres plans. Ni en somnis. 

Noranta milions d’euros, els valencians? Però quina colla de llufes i pets governa els valencians? D’on pagarem nosaltres la decisió d’aquests virreis disfressats de beats?  

Post: a Ponte de Lima, a Ponte de Barca, a Viana do Castelo, als altres poblets d’aquesta comarca, cada ajuntament ja ha equipat amb wifi lliure places i carrers, mentre nosaltres ens gastem els diners perquè els nous rics s’exhibisquen sense mesura. Això del PP, o del PSOE, no és de TC, és de presó perpètua.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 pensaments a “Si això és l’agost (23)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *