La llibertat d’en Camps

Dilluns diuen que Flors, el jutge de València que porta el cas Gürtel,  decidirà sobre la imputació de Camps, president de la Generalitat. El cas s’ha complicat de tal manera que entre els jutjats valencians i espanyols, les inhibicions dels uns sobre els altres i els va-i-vens de tot plegat ens portarà a allò que ja temíem fa temps: n’hi ha que volen parar l’estora al president, perquè puga eixir-se’n ben vestit de l’afer, com n’hi ha que li volen parar el llit, de dins mateix del partit, per excessiva arrogància i perquè ha jugat a eliminar la part del partit que no li interessava.
Entre jutges, jutjats, fiscals i advocats, van adobant la manera que tot resulte més complicat que no es pensava, per acabar dient (no ens sorprendrà), que els defectes de forma, la toixesa, o encara les males arts d’amics i amigots funcionaris, arriben al tancament del cas i ací pau i allà glòria: que qui vulga vestir-se barat que passe per Zara, que, a partir d’ara, a can Milano facturen fins i tot el paper d’embolicar. 

Afegit: a partir de dimarts, l’agost es convertirà en una còrrua de processons i cercaviles, amb Sant Roc i el Gos d’estels més brillants. No us penseu que aquests dies de silenci i de viure-hi amagat, el sant, anaven a durar sempre.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “La llibertat d’en Camps

  1. Encara que no cal tenir una bola de vidre, veritat?
    Tot s’hi veia vindre. Estava més clar que un ull de peix que tot acò acabaria com aigua en cistella. Em fastigueja aquesta merda de pseudo-democràcia que ens venéren ja fa alguns anys. Ens ténen enganyats. Som els peons de la partida, els innocents que ens dediquem a treballar i pagar, confiant en una justícia, una democràcia i una llibertat que sols és un miratge, un holograma que dominen, canvien i manipulen els de sempre, els de tota la vida, els qui hereten i fan perdurar la mateixa mentalitat classista que ja existía a l’antiguitat, els feixistes disfressats de liberals…
    Als valencians ens han buidat el cervell i l’ànima. Sembla que cada cop en quedem menys, eleccions rere eleccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *