L’alfàbega metàl·lica

Fa uns dies que la fesomia d’entrada al poble va canviant, en aquella rodona geganta d’accés a Bétera. Allà han plantat el cossiol, de dimensions espectaculars, i ja comencen a pujar les primeres tiges de fulles de ferro cap al cel. Vaja, que han decidit de plantar-nos una alfàbega a l’entrada del poble per homenatjar la festa major del poble. L’invent, que els botànics de l’acer ja diran si és o no encertat,  és a canvi d’uns milers d’euros, entre seixanta i cent mil euros serà el cost final de l’escultura pensada pel pp de Bétera per lliurar-nos la clau d’entrada al poble. En canvi, res de circumvalacions, ni de vies més amples, ni de nous accessos, com ens havien promés abans d’eleccions. Bétera s’ha quedat com un reducte del XIX, contra les mínimes infrastructures d’entrada i eixida, com el caos a no imitar enlloc, que anunciava l’any noranta l’urbanista Josep Sorribes. I el govern municipal del PP va passant els dies, endreçant jardinets i vorals, arruixant palmeretes, esmorzant ací i enllà, qualsevol cosa menys atendre el caos circulatori, però això sí, permeten els abocadors il·legals de Canteras de Marines, permeten produccions industrials fora de polígons, permeten el pas de camions de gran tonatge per dintre la població, impedint-nos de guanyar qualitat de vida, en canvi d’abusos i de fer la vista grossa damunt assumptes particulars. 
Naturalment, l’alfàbega metàl·lica lluirà com un brúfol, a l’entrada del poble, perquè tothom s’hi reconega, veí del populisme i el desfici d’una vida política mediocre, tirant a municipal.

Un pensament a “L’alfàbega metàl·lica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *