EN QUIN MOMENT JONÀS HA ENTRAT EN EL VENTRE DE LA BALLENA?
potser aquest serà el títol del pròxim relat.
quin gust que la tardor del llibre i dels meteors coincidesquin!
passejar amb un llibre dins les olors noves: fulla seca de pi banyat, molses fosques que s’escampen, la terra que es refresca i respira, els rizomes que esclaten de lliris grocs al caminal entapissat de tiges massa verdes, l’humus del temps inorientat, esqueixador
escric sempre sobre el palimpsest, sobre un coure retxat per totes les tradicions, sobre el caos del passat,
Copii un fragment d’una lletra de Rilke a Balthus del febrer de 1921.
«Toujours à minuit il se fait une fente minuscule entre le jour que finit et celui qui commence. Une personne très adroite qui parviendrait à s’y glisser sortirait du temps et trouverait un royaume indépendant de tous les changements que nous subissons. A cet endroit sont amassées toutes les choses que nous avons perdues. Chat qui s’est enfui, poupées cassées, enfance…»
fer una epopeia atea i aventurera amb contes que són espires: tot un destí
un treball de pensament i acció
lluitar sempre seguit contra la domesticació social!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Lispector, Rilke, la vida i la mort, fugir de la domesticació, els teus llibres i els teus referents em fan l’ullet, m’interessen.