A l’escola també rebem regals

Però no són de 10.000 euros. Tampoc no tenen el valor d’una bossa Uïso Vuitton. Ni encara més penyores que van apareixen que reben segons quins personatges de mans de propietaris d’empreses de dubtosa transparència, sobretot perquè no són empreses que juguen a favor de servir l’administració, malgrat que reben contractes astronòmics per treballs que ratllen la mediocritat, o que serveixen de ben poca cosa.

Els mestres també rebem regals, alguns de ben curiosos, d’altres de molt útils, i encara uns altres que no sabries mai què fer amb ells, ni on deixar-los, ni quin fóra el major enemic per aprofitar el present rebut. Una vegada vaig tornar una agenda perquè era en castellà, però l’any següent me la van tornar a enviar, un altre colp en castellà. Un bon vi sempre és un bon regal que després sempre va bé en un sopar de mestres o de pares o de Consell escolar. Mai no he sigut contrari al regal per als mestres, perquè treballen i s’ho guanyen de valent, de sobres, i els mereixen, i fan goig, els regals, per l’agraïment de les famílies pel treball envers els fills.

Ara, els vestits de deu mil o les bosses de tres mil, o de quatre mil, què voleu, no són el pitjor si no és que arrosseguen un reguerol de favors que s’han de tornar… Voleu dir que era per la seua intel·ligència i gràcia, que Zaplana és el tercer home de Telefònica? Els regals fan un paper, agrair, mostrar com som d’agraïts, confessar-nos davant la persona obsequiada… Ara, si l’home del Bigot volia confessar a Rita el seu amor gratuït, què voleu, què podem pensar? Del tarquim no pouen, sense miracles, l’honestedat ni la decència. Que cada Rita aguante la seua bossa.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “A l’escola també rebem regals

  1. No entenc el problema que dueu tots amb la paraula BORSO.

    A València hi ha el carrer de la BORSERIA on s’hi feien BORSOS. Que és d’on bé la paraula BORSA DE VALORS. BORSA ÉS PARAULA EMPRADA DEL TOSCÀ.

    Aquesta situació m’ha recordat el merder aquell de Catalunya Ràdio amb el ‘golpistes’ ‘copistes’ , etc. Quan ho tenien tan fàcil amb el mot occidental colpistes.

    En quant a la qüestió plantejada sobre els regals seré taxatiu:

    NO S’HAN D’ADMETRE DE CAP DE LES MANERES. ALLÒ DE LA DONA DEL CÈSAR…I EM RECORDE ALRESPECTE ALLÒ QUE FÉU CARELS ARNAL AL RESPECTE DE JULIO D’ESPAÑA, DE COM TOTS ELS REGIDORS DE L’AJUNTAMENT ESTAN UNTATS I TENEN TARGETA PER A ANAR A UNS 40 RESTAURANTS PER LA PATILLA…TOTS ELS DIES, ETC.

    PAGA MATIES !
     
    A mi em van regalar un bolígraf de la joeria Yánez, que si sou de València ja sabeu de què estic parlant. El vaig acceptar. Era un antic client que vaig ‘atrapar’ en un revolt…hahahahaha, 10 anys després de fer-me fora d’una faena per causa de la seua prepotència i manera immadura de ser. Avui pinta força a la Cambra de Comerç. Per a compensar-lo vaig fer que allò que li costaria uns 100.000 € se l’hi van convertir en més de 300.000 €.

    A més cercava que es rebotés i anés contra els causants reals que eren a Madrid. Servidor està per servir la seua gent i per muntar estat propi. 

     Cordialment.

    PS: en el magnífic Mail-Obert que vas escriure ahir en parlaves dessota de tot del mateix. D’honestitat i regeneració política. I això, en aquest marc, l’español, no és possible. ESPAÑA  nació así y morirá así: corrupta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *