L’escola és confiança (2)
L’escola és confiança, afirma Gregori Luri en el seu llibre «L’escola contra el món», que en realitat és una aposta a favor de l’escola, dels mestres, de l’educació. Hem acabat un nou curs, una altra etapa d’aquesta volta de xiquets i mestres, de famílies, que no acaba ni s’acaba mai. En realitat, l’escola no s’acaba mai, i per això el repte és un continu, una idea d’activitat infinita; l’educació ja fa segles que pega en aquest sentit i, no sé si ho puc dir, en manta coses no penseu que hem avançat gaire. Ara, llegint algunes aportacions dels alumnes de sisé, no hi perdem la confiança, que és el que demana el Gregori al seu llibre:
– el millor de l’escola és aprendre amb la gent que estimes, els teus amics.
– molts mestres diuen que l’escola és l’assaig de la vida.
– el millor de l’escola és ella mateixa.
– ara que som xiquets tenim la capacitat d’aprendre.
– l’amistat és molt important a l’escola, és el que et fa continuar endavant.
– és una part important de la nostra vida.
– sense amics, l’escola seria un lloc avorrit.
– és el lloc on em tinc d’esforçar i traure el millor de mi.
– l’escola ho té tot, encara que té coses no gaire completes.
– és la meua segona casa.
– …
La sort també és poder escriure cada any la introducció, a la memòria del curs, com a director d’un equip que ens repta cada any a treballar de valent per guanyar-nos l’alumnat, el futur, el goig de fer i comprometre’ns. Per molts anys!
[a ritme del cant del Misteri d’Elx, per anar obrint sentiment.]