ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA REUNIÓ QUE HA CERTIFICAT EL PROCÉS

La reunió Mas-Rajoy tant demanada amb aquesta famosa paraula “diàleg”, ja es un fet. Les conclusions son moltes i les novetats crec que rellevants, sobretot dues maneres de fer les coses, deixant de banda les posicions de cada part. Una transparent, clara i amb vocació democràtica com es la catalana, i l’altra fosca, negativa i jo diria que amb un cert menyspreu per la trobada reflectit amb les conclusions valorades amb dos tuits. Tota una declaració d’intencions, i imatge davant el món.

Efectivament, el President Mas va complir amb escreix a la Reunió a Madrid, es va mostrar ferm i sobretot amb el missatge que la primera opció es la consulta legal i acordada amb l’Estat i si no es possible legal dins la legalitat catalana, més clar l’aigua. Es va trobar amb un no a la consulta sense cap alternativa per resoldre el problema català com a gran argument, amb ni es pot fer, ni es farà, molt típic de la manera de fer de Castella.

Les explicacions posteriors, va haver d’aguantar algun personatge que va interrompre la compareixença i va respondre totes les preguntes amb claredat, el que entraria dins la normalitat. Destaco la pregunta de si hauria de dimitir si surt no a la consulta, amb la resposta de que el seu compromís es amb el mandat del Parlament i la demanda de la societat civil catalana en fer la consulta perquè el poble pugui decidir, no amb el resultat. Segurament alguns insisteixen amb la idea que es el procés del President, cosa que facilitaria molt les coses a l’Estat, segurament es miopia política.

Per l’altre costat vam veure com una trobada de dos presidents, tinguin el rang que tinguin rebia una valoració amb dos tuits i una compareixença de Sanchez Camacho amb els tòpics de sempre i una valoració sense haver pogut ser protagonista de l’acte, tot plegat molt trist. De fet els principals mitjans internacionals ja fan les valoracions oportùnes,i per suposat fant la comparació amb les dues actituds.

En definitiva, un reforçament del procés, una determinació per apostar per la democràcia per damunt de tot, i una voluntat política espanyola que vol viure d’esquena a una realitat que el supera i que no sap com respondre, quan de fet te l’exemple escocès ben proper.

Ara, i com sempre, proper objectiu 11 de setembre, i mitjançant la legalitat catalana i amb totes les garanties necessàries donar aquest pas amb la mateixa naturalitat i pulcritud exhibida fins ara.

  1. Bon dia,
    realment desconec què van parlar allà dins, ni l’un ni l’altre m’han trucat per explicar-m’ho, però les escenificacions són eloqüents. El President Mas, l’únic que dóna explicacions, explica tranquil·lament el seu posicionament, la negativa de l’estat a acceptar-lo i a proposar cap altra opció, i que ha dut una llista de vint-i-tres temes a tractar per tal d’allargar una mica la conversa. Tot això responent totes i cadascuna de les preguntes d’uns periodistes amb ganes de notícies.
    Per l’altra part, en Rajoy negant-se a comentar res. Tot enllestint-ho amb un parell de tuits, sembla un menyspreu (“despachando con un presidente regional”) però no és això, és pura paràlisi, és la paràlisi de qui no sap què fer ni si s’ha de moure ni cap a on. Ahir podia oferir una roda de premsa com en Mas, mai haurà tingut una audiència tan gran ni tan àvida d’explicacions, i ha perdut l’oportunitat d’una manera miserable. Com sempre. La mediocritat d’aquest home i d’aquest govern és paorosa.
    Vist el què ens van oferir l’un i l’altre qualsevol podria dir qui està guanyant la batalla; ja haurem declarat la independència i despertaran per a oferir-nos algun pacte fiscal. Tant de bo sigui així. Tal i com ho van escenificar ahir cada dia ho tenim més aprop.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.