El que també diu Meli Aguilella (2)

Expliquem València (4)
Després de la primera part del seu discurs, Meli Aguilella es pregunta un parell de qüestions que tenen a veure amb la filosofia, no solament la filosofia valenciana, sinó amb l’origen de la vida de Darwin: ací planteja què ens commou més als valencians, la teoria de l’evolució o la teoria de la fe, més o menys o presenta d’aquesta manera:
–En conciència, davant la corrupció, què preferim, la creença o la ciència? Per quina de les dues coses tirem, els valencians en la seua majoria? Si concedim major permisivitat a la trampa, a l’engany, al robatori, a la malversació, a la complicitat delictiva en totes les variants possibles, de quina banda estem?
I continua,
–Sens dubte, som fills de la murrieria, de la picaresca, herència d’una espanya folcklòrica, de façana i pandereta, de la falòrnia i l’estafa, falsa, maldestra, clerical, obscurantista com pocs indrets del món ho han sigut, que fins i tot n’hem pressumit… De tot plegat som l’hegemonia del planeta (sens dubte que Meli Aguilella s’hi ha despatxat, i bé que fa).
–Pobra, espanya, diu –i acabe aquesta segona part del seu discurs–. Ni de tot això, ni del robatori que va practicar durant segles, i ara practivca sobre els pocs que hi quedem subjugats, no ha sabut malviure. Ni fruir-ne.

Bé, tampoc no voldria que pensàreu que la culpa del que patim i som els valencians ve de fora. No exclusivament, una part sí que és una conxorxa en contra nostra, afegit a una altra que és, sens dubte, producte de la casa, autòcton, propi, fins i tot més personal que no molts dels estigmes que es diuen són propis dels valencians.
Però, quant de folckòric, de pandereta, de clerical, de fosc, no correspon ara maetix al viure dels valencians, i quantes estampes d’aqueix paisatge ens representen en carn i os?
Podríem res contra els grans corruptes, fer una altra cosa, vull dir, si el pes de la gent no combregués d’aquell estil de viure que ens explica Meli, o tampoc no podríem fer res de res, com diu Josep B, perquè el contrapés encara és pitjor que no pensem?

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “El que també diu Meli Aguilella (2)

  1. Albert! Sóc Andreu Fabregat, exalumne i vell admirador d’aquell estrany professor que canviava els llibres de text per novel·les clàssiques de xiquets que no volien crèixer.

    T`escric per a informar-te de la maqueta de hiphop que, autoproduïda, he tret farà poc més d’un mes. Aniré a cantar a la teua comarca, a Llíria, el dia 17 de Juliol.

    Pots escoltar-la al myspace: http://www.myspace.com/mcfabre però segur segur que la duré en mà a l’escola encara que siga en començar setembre.

    Doncs res, ja em diràs; tinc una proposta d’Andreu el de Rapsodes de produïr-me un CD com Déu nostre senyor mana encara que últimament s’ha complicat això un poc.

    Vinga, espere que tot vaja bé i la recta final de curs també.

    Salut i que no se n’assabente Peter Pan que tots el vam trair.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.