Rus el berro: remateu-lo! (2)
L’atac contra els mestres és recurrent, que no és casual. D’un armari franquista, d’extrema dreta, va eixint el model feixista dels anys trenta del segle passat, mentre anaven preparant el colp militar de Franco.
El president de la Diputació de València va adobant el necessari: trau balons fora, per enganyar l’opinió pública, i fer oblidar el desastre que tenen a casa: corrupció, frau, prevaricació, abús… De quantes coses més poden acusar el govern valencià? Però Rus prefereix posar en el punt de mira els mestres: acarnisseu-vos-hi, en els mestres.
Potser perquè l’home ha llegit el manual que va instaurar el feixisme espanyol, quan va derrocar la democràcia legal i va instaurar un règim sanguinari, cruent i repressiu: sobretot es van acarnissar en els mestres, perquè sabien què representaven, els mestres. En van afussellar, en van torturar, en van castigar, empresonar, n’hi hagué qui s’exilià… Els mestres van pagar car la gosadia del coneixement. De voler ensenyar models no convencionals, a partir d’una altra escola.
Rus voldria una societat valenciana analfabeta, votant del PP, sí, però analfabeta. Per això recrimina els mestres que volen parlar la llengua correctament. Per això convida a rematar-los. Com un berro, s’ha comportat el president, com un camisa blava, legionari de Cristo Rei, que crida els seus perquè ataquen l’escola, els mestres, la llengua…
Temes recurrents, també, per alçar cortines de fum a la casa pairal dels valencians, les Corts i el Palau de la Generalitat, tan habitada ara mateix de vergonya, de corrupció, de putots, de tants subterfugis com puga dibuixar un govern de poca classe, barroer, cutre, friqui, d’un nivell intel·lectual a lo Rus: berros!
A lo Rus, doncs: remateu el president de la diputació! Remateu-lo!
Ens alcança con l’autentic càncer de la nostra societat.
Al igual que a Catalunya es queixen d’un nivell inadequat del català per banda dels professionals.
Al País Valencià també és queixen d’un ús ‘incorrecte’ del valencià.
Però tot esdevé del mateix mal, de mirar cap a Madrid, la Madrid radial fins a la torticolis dolenta i negativa. En volta de fer-ho amb certa equidistància i versemblant a la de París.