Camp de Túria, pel 25 d’abril

Cent, som cent persones a la casa de la cultura de Bétera, convocades pel casal Jaume I i unes quantes institucions més, per commemorar el 25 d’abril. És un sopar de germanor, que vol imitar aquell que vam fer fa dos anys a La Pobla, i l’any passat a Llíria. L’any 2007, quan just feia 300 anys de la batalla d’Almansa, un altre esperit col·lectiu ens feu pujar als punts més alts del país. Llavors, vaig escriure un apunt intitulat ‘L’encesa, la llum del nostre país’. L’apunt començava així: És per la llibertat que pugem als balcons, que pugem als cims, als
turons, a les terrasses. És per la llibertat, la nostra i la dels
altres pobles que encara tenen el llast, la llosa que els ofega.

Sant Miquel va ser la fita més important de la comarca, aleshores. Avui, després de sopar, Les Maedéus, de l’Alcúdia, de l’Olleria, de Patraix i de Bocairent, ens han oferit un concert carregat d’ironia, d’humor, cançons populars de lletres adaptades que es burlen de l’home i la seua ombra, l’home més o menys valencià, autòcton, i l’ombra potser que simule un personatge polític, professional, foraster o agrícola, tant se val. Hem rigut, i molt, malgrat que sempre n’hi ha algú que no sap beure i es pensa que han de ser protagonista contra el món.

Som ací, encara, i sabem que la processó erà llarga, de camí inacabable, i de repte no gaire clar. O incert. El coratge d’alguns joves encara manté l’encesa. Entre ironies i burles, l’última canció de Toni l’Hostal (d’estil fi, culte malgrat que semble bròfec) i les altres maedéus, sobre el berenar de Pasqua a Sant Vicent, aplega molt del que som en realitat els valencians, i al Camp de Túria no ens desviem gaire d’aquell armut. 
 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *